Crims: On és la Caroline del Valle?

Tot el que sentireu en aquest programa ha passat.

Els fets i els llocs són reals.

Alguns diàlegs estan dramatitzats,

però el seu contingut consta en documents,

els surt de testimonis que eren en lloc dels fets.

En algunes descripcions, aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crimes reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

L'any 2015, una noia de 14 anys,

truca la seva mare sortint d'una discoteca de tarda

i li demana permís per anar a passar la nit a casa d'una amiga.

La mare li diu que sí i se'n va a dormir tranquil·la,

sabent que la seva filla no tornarà sola.

L'endemà la noia no apareix.

Comença una cerca que, 8 anys després, encara no s'ha acabat.

Hola a tothom, sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar-nos.

L'episodi d'avui és la història d'una mare que no és dona pervençuda.

La filla, la Carolany del Valle, va desaparèixer l'any 2015.

Des d'aleshores, la mare no ha deixat de moure-se a l'hiterra per trobar-la.

Ha voltat per tot Catalunya i part de França

buscant una resposta que li permeti descansar,

però només ha trobat silenci i mentides.

Amb el pas dels dies i les setmanes,

els investigadors van arribar a la conclusió

que només podia tractar-se d'un homicidi, però el cos no apareix.

Com que a dia d'avui encara no s'han aclarit els fets

i la investigació continua oberta,

els Mossos no han volgut participar en aquest capítol.

La família i les xarxes socials mantenen viu al cas

perquè no quedi oblidat en un calaix.

Què va passar amb la Carolany? On és?

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

Quins rims. Per què m'atem?

El relat dels moments foscos de la nostra societat.

Crims. Amb Carles Porta.

2015, divendres 13 de març, Barcelona.

La Carolany del Valle és una noia de 14 anys

que viu en un buiterpís molt petit a la zona franca.

Ha arribat el cap de setmana

i té ganes de passar-ho bé amb els amics.

Té la idea de veure-se amb la seva millor amiga, la Silvia,

i quedar-se a dormir a casa seva a l'hospitalet de Llobregat.

Per arribar-hi, la Carolany tan sols ha de caminar 10 minuts.

Li demane permís a la mare, la Isabel Movilla.

La dona no hi veu cap problema i li diu que sí.

I, llavors, se quedó en su casa a dormir

i se quedó en su casa a dormir a la noche del viernes,

per el sábado.

I, llavors, venieron el sábado por la mañana, a las 12 o así,

que era la hora que se prevenía a mi hija o se quedaba a dormir en casa.

Y, vinieron, me pidió mi hija dinero para irse a comer fuera

y a la discoteca está de menores.

Me pidió un ambientador para su cuarto.

Me dijo que quería hacer un piercing.

Tenía muchos planes hechos para los otros días posteriores.

La Carolany diu que necessita diners

perquè vol anar amb la seva amiga a fer una hamburguesa.

Després, a la tarda, han quedat amb més gent

per anar a ballar a una discoteca de menors

de Plaza Urquinaona, que es diu In Time.

Totes tres, les dues amigues i la mare,

se'n van cap a un caixeu automàtic que hi ha sota de casa.

La dona aprofita aquest moment per parlar amb la Carolany.

Ya ese día me acuerdo porque fuimos de caminar cajero para dar el dinero.

Yo le dije eso que desde las madres, ¿no?

Tu vas con amistades que no me gustan, ¿no?

Me lo han dicho a mí. No soy nada mentira, se le vete para intentar sacar algo.

Me dice ya que no.

Me dije, ten cuidado, que hay mucha gente,

y se está ayudando a muchas niñas por otros países.

Tenen mucho cuidado. Te quiero, te quiero, dos pesos y ya está.

La mare acabe donando un billet de 20 euros a la Carolany

i se acomiade de la filla i de la amiga.

Des de fa un any, les dues noies són Carny Ungle, Lídia Oriols.

La Carolany i la Sílvia formen part d'una colla de noies

que s'anomenen les L.A.N., les sigles de les nalcones.

Tenen la mateixa edat i comparteixen aficions i manera de vestir.

Aquesta tarda han quedat amb elles

per anar a la discoteca de menors de Plaça Urquinaona.

Abans, la Carolany i la Sílvia se'n van a dinar.

La Carolany, com sol fer sempre, va trucant a la mare

i explicant-li per on pare.

Se fueron las dos, se fueron las donas.

De nada, se fueron a la glòria.

Acaso una amiga a cambiarse de ropa.

Y de ahí se fueron a la discoteca de menores de Plaça Urquinaona.

Y de ahí, cuando salieron, a las nueve y media,

tiene que haber venido a casa y en vez de venir me llamó

y me dijo que le quedaba poca batería.

Just després de trucar a la mare,

la Carolany li envia un audio preguntant

si es pot quedar a dormir a casa de la Sílvia en altra nit.

Aquesta és l'última vegada que l'Isabel

sentirà la veu de la seva filla.

M'agradaria que la Sílvia estigués aquí.

Que se quede a mi casa.

Dile, ¿dónde estamos? Estamos saliendo del metro.

Le dije en principio que no, porque se había quedado una noche,

que no podía ser, no le eché un poco la bronca más, por favor, déjame.

Me comí un poco la cabeza, me hizo un poco de psicología de niña

hacia la madre, ¿vale?

Le dije, bueno, te quedas, pero con el consentimiento,

como siempre, del padre de la niña.

Me dijo que sí que tranquila, como otras veces.

Yo tranquila pensando que mi hija estaba en su casa durmiendo.

La mare se'n va a dormir.

La Carolany s'ha quedat a dormir a casa de la Sílvia al tres vegades

i sempre torna l'endemà cap al migdia abans de dinar.

Però l'endemà, d'humenge 15 de març,

l'Isabel té la sensació que alguna cosa no va bé.

La mañana siguiente, o sea, a las 12 y media,

cuando siempre llegaba a las 12 y media, me dio un pam.

Me dio como una especie de, no sé, no te puedo decir,

un látigazo, ¿vale?, y pensé, digo, usted, ¿qué tarde es?

Es que más mire el móvil y dije, ¿qué tarde?

Digo, la 12 y media, que será una, y una ha llegado, ni me ha llamado.

Encara és aviat i l'Isabel no vol capficar-se més del comte.

La Carolany és una adolescent que està començant a conèixer món.

La dona es diu que potser van estar fins tard

parlant de les seues coses i que no trigarà a aparèixer.

Pensé, bueno, será que se la ha levantado tarde,

o a partir de cosa vale, y sobre las tres de la tarde,

cuando ya vi que no llegaba a casa, la empezó a llamar.

Y el teléfono estaba apagado fuera de cobertura.

Ya seguí llamando y apagó fuera de cobertura,

y empezó a llamar a la amiga, no me cogía el teléfono.

Sigue llamando a la amiga, no me cogía el teléfono.

La mare vol pensar que la Carolany no ha agafat el teléfono

perquè ahir es va quedar sense bateria

i encara no l'ha pogut carregar.

El que sí que li estranya molt és que la amiga, la Sílvia,

tampoc respongui, després d'insistir-hi durenores, al final ja sort.

Y en las siete de la tarde me cogí el teléfono

y me dice que me quedé tranquila,

que mi hija se queda a su casa a dormir y a comer.

Que ella ha saído con su tía a las cinco de la tarde de un recao

y que había dejado a mi hija de camino a mi casa.

Yo digo, bueno, pues voy a bajar por aquí abajo,

o algo, ¿no? Y no la veía, no la encontraba.

Si la Carolany ha sortit cap a casa a les cinco de la tarda,

hi hauria d'haver arribat fastona.

Han passat un parell d'hores

i des d'on viu la amiga fins al pis de la Carolany,

hi ha molts pocs minuts a peu.

Com que pel barri no l'havies per allò,

la mare decideix anar cap a la zona de l'hospitalet

de Llobregat on viu la amiga,

però allà tampoc troba ni rastre de la seva filla.

No en les comissaries de policia de la zona preguntan per ella,

però tampoc n'hi saben donar cap informació.

D'un menjar a la nit, l'Isabel comença a estar molt neguitosa

i mira de parlar una altra vegada amb la Sílvia,

l'amiga íntima de la seva filla,

i li torna a respondre el mateix que abans.

Sobre las diez y medio así, me goja el teléfono

y me dice que me quede tranquila,

que mi hija se ha quedado a su casa a dormir y a comer,

que a lo mejor le habrá pasado algo de camino de su casa a mi casa.

Digo, me digas esto, Sílvia, porque me ha quedado ahora peor,

de lo que estoy, y digo que voy a ver por aquí por la zona,

a ver si la veo vargo, yo qué sé,

y nada, estoy por aquí andando por la zona, la encontré.

La Isabel ja no pot més

i decideix preguntar a la resta d'amics de la seva filla

i aquí comencen les sorpreses.

Me subí a casa y como ya dejaba la sesión de Facebook abierta,

me pude meter y lanzar un aviso a las amigas

de que, si alguna, sabía algo de mi hija que me lo difese,

porque llegaba desde el día anterior sin saber nada de ella.

Y algunas empezaban a decir que era mentira,

que no se le ha quedado a dormir en casa de Sílvia,

que se venía de la Villa Olímpica y que algo había pasado ahí.

Quan les amigues de la filla li diuen

que alguna cosa ha passat a la Villa Olímpica amb la Caroline,

el primer que pensa a la Isabel és que està detinguda per alguna maliceta.

Fa cosa d'un mes, els Mossos van arrastar la Caroline

amb uns altres amics per haver pagat un noi menor com ells

i haver-li robat les bambes.

Però la mateixa Isabel s'adona de seguida que no pot ser això.

Possible, pero yo había llamado a policía,

ha llamado a Mossos, ha llamado al hospital, ha llamado a todos lados.

Yo era parte de niñas menores, me hubo sido llamado a mí al momento.

La mare continua xerrant amb les amistats de la Caroline

a través del comte de Facebook de la seva filla

i s'ha sabent de més coses.

Entonces ya me empezaron a mandar mensajes a las amigas

diciendo que se me enteró la Villa Olímpica.

La Villa Olímpica no fue, no, eso fue una sabadell.

Un rango pasó en sabadell muy fuerte, que la policía los paró

y que mi hija no venía de sabadell.

La mare va esgarrapant informació del cercle de la Caroline.

Els amics li expliquen que van sortir de festa a sabadell.

Diuen que van passar la nit en un descampat davant de la discoteca

de la zona armètica, un poligón industrial

que en aquella època aglutinava moltes discoteques.

Cap a quarts de 6 de la matinada,

diuen, va aparèixer un cotxe patrulla dels Mossos

i va sortir tothom en estampida

i aquí van perdre la pista de la Caroline.

El grup amb què va sortir la Caroline aquella nit

hi ha unes 20 persones.

Segons les amigues de la noia,

alguns eren menors tutelats que s'havien escapat dels seus centres.

Com que són massa joves per entrar als locals,

solen muntar la festa a fora i es queden al botellòdrom,

un lloc on els joves aparquen uns quants cotxes,

posen música i veuen.

Ens ho explica Manuel Navarrete,

que més endavant serà l'advocat de la família.

Si no puc entrar en un local, em quedo fora,

perquè no poden accedir a segons quins locals,

em quedo fora, fan el botelló,

però en general està passant a tot arreu.

Allà hi ha una zona no controlada.

El que sigui, el que sigui.

Ningú controla piel local

o locals que siguin a les zones no són responsables

del que facin fora del seu àmbit del seu local.

El que passa és que com que hi havia menors que estaven tutelats

i que hi havia menors que eren molt menors,

com la Caroline, que estaven en una zona

que ni els pares ni les mares sabien que eren allà

ni podien saber que eren allà.

Aleshores, clar, per això m'han sortit corrents tot.

I com a esos nens ja els coneixien d'altres finets de setmana

perquè saben que iban a lo que iban, a coger telèfon,

a robar a la gent que fa el botelló en allà i va de passada,

i llavors ja els coneixien.

I a dalt és el alt, perquè hi ha tots els menors,

doncs se'n van tots a corrent.

I ahí fue donde se pierde todo.

O sea, que és molt surrealista.

De matinada, la mare rep una informació sobre la seva filla.

Una amiga de la nena que ha fet una publicació

sobre l'absència de la Caroline fa una estona a les xarxes,

explica a l'Isabel que li han trucat des d'un número anònim

dient-li que no busquin la Caroline,

que està lluny, en una casa abandonada i que no està bé.

Amb aquests detalls, l'Isabel surt corrents de casa

i vor a l'estrès de la matinada dels 16 de març,

quan fa unes 15 hores que la Caroline hauria d'haver tornat,

es presenta a la Fiscalia de Menors

per denunciar la desaparició de la seva filla.

Y les enseñé el mensaje,

porque mi hija iba a aparecer tanto tiempo,

estaba con esta gente,

los de menores conocían a toda esta gente a estos niños,

porque eran niños fugados de centros,

todos por los que estaba mi hija o de sus casas.

Y entonces enseguida ven ellos que no es el típico perfil de niña

que se fuga de su casa o algo,

porque no estábamos en perfil.

La mare descriu físicament la seva filla a les autoritats.

Aquesta és la descripció que conste a l'associació SOS Desapareguts.

Caroline del Valle Movilla, altura 1,65, peso 45 kg.

Tipo de pelo largo y liso, color de pelo pelirrojo,

color de ojos marrones, complexión delgada.

La última vez que se la vio,

vestía chaqueta marrón con capucha, pantalón negro

y zapatillas deportivas de color blanco, marca Nike.

Els primers dies l'oficina d'atenció al menor dels Mossos

pren el timó del cas.

La mare ha explicat que la nena podria estar en una casa abandonada,

però no té més informació i les gestions no aclareixen res.

Comensen a buscar a la zona armètica de Sabadell,

tot i que no es descarte que pugui tractar-se d'una desaparició voluntària.

Per la mare això és impossible.

No és una cosa que m'hagués de dir ni sospitar,

perquè he tingut una nina que es tombava amb l'ordenador al sofà,

que estava de lunes a jubes a casa, no anava a casa.

Estaban aquí a casa, aquí en el pàtiu,

que em sumava les belles,

però els viernes i sàbads anava a la discoteca de menores de plazurquina.

a una, i llavors era a casa a les 9.30 i ja se quedava aquí.

O sigui que no... no sé, una niña muy normal, no sé.

És molt complicat que desaparegui una noia d'aquesta edat sense mitjans.

I som a Europa i és molt complicat.

Amb un adult és més fàcil que es perdi un adult

que pot tenir mitjans o té...

ajuda o vol desaparèixer, que simplement és que vol desaparèixer.

Hi ha gent que no vol que el trobi ningú.

Però amb una noia de 14 anys sense mitjans econòmics,

és pràcticament impossible que pugui desaparèixer.

L'Isabel s'adona que la millor amiga de la filla, la Sílvia,

li ha estat mentint i li ha amagat que va anar a Sabadell.

El cap de poques hores d'haver posat la denúncia

l'hi recrimine a través d'aquesta nota de veu al whatsapp.

Sílvia, ¿qué te va a decir?

Que ya sé la verdad, ya sé que la Carolina no se quedó a tu casa a dormir.

Y le pregunté ayer muchas veces,

porque no sabemos todavía dónde está la Carolina.

Sabes? Te dije ayer, por la noche, a dos y media.

Sílvia, se quedó mi hija a tu casa a dormir, de verdad,

a que ya salió donde se fue.

Y me mientes y me dices que sí, es verdad, así que de tu casa a dormir.

Com que la mare té molt clar que la Carolina no ha marxat pel seu propi peu,

després d'enviar-li aquest missatge,

quede amb l'amiga de la sua filla, la Sílvia,

perquè li expliqui què va passar aquella nit.

Agafen el cotxe i se'n van cap a la zona hermètica de Sabadell.

Les acompanya l'àvia de la Carolina, la mare de l'Isabel.

Me mareo, a mí y a mi madre, pero con más dos tontas.

Y estuvimos aquí, ah, pues no, creo que era aquí, ah, pues no.

Pues creo que... A ver, niña, casi estaba aquí hace un día.

Es que estaba tan mal, estaba tan borracha, uf, uf, como estaba,

digo, pero me quedé flipando, digo, pero por Dios, que es esto,

yo me quedé un poco... me quedé bastante mal, bastante mal.

Fan tot estrès un tom pel polígon de la zona hermètica,

però no troben cap pista de la Carolina.

Ja heu sentit que l'amiga diu que anava tan beguda

que no se'n recorde bé.

I l'àvia se'n tornen amb la Sílvia cap a Barcelona,

igual de desorientades que abans.

Un cop a casa, la mare repasse l'habitació de la seva filla

buscant alguna resposta.

A l'agenda de la noia ja ha apuntat

què tenia planejat fer la tarda abans de desaparèixer,

i no era anar a Sabadell.

Ella, la agenda de mi hija, no hay nada marcado,

solamente está marcado los cumpleaños, nada más, ¿vale?

Y los cumpleaños de su familia, y ponías a sábado, 14,

en Time y Villa Olímpica.

O sea, que ya no tenían planeado de aceptivo,

porque si lo planeas esa noche, no lo pones en el calendario,

porque no te da tiempo a ponerlo.

Yo creo que ya lo tenían planeado todo de hace tiempo.

Digui el que digui la agenda de la Carolina,

aquella nit no va anar a la Vila Olímpica si no a Sabadell.

De fet, si en un primer moment

algunes de les amigues de la Carolina han dit a la mare

que havia anat a la Vila Olímpica,

és perquè és el que ella els havia explicat que volia fer.

De seguida, el cas passa a la unitat central

de persones desaparegudes dels Mossos d'Esquadra

i s'intensifiqui la cerca de la Carolina,

sobretot a la zona armètica.

Qui parla és el criminòleg Félix Rios,

que més endavant estudiarà la desaparició

amb el seu equip d'investigadors privats.

Havia una investigació bastant exhaustiva sobre el terreny.

I a què me refiero con esto?

Bueno, esto es lo que es la zona armètica de Sabadell,

que es una zona complicada,

porque no olvidemos que hay una gran cantidad de edificios ocupados

y que desgraciadamente esto dificulta

la labor policial, la investigación de un crimen.

Se llegó a entrar incluso en algunos lugares

para hacer búsquedas en el subsuelo,

dragar determinadas zonas que tenían agua alrededor.

Mentre esperen trobar alguna pista de la noia,

els Mossos localitzen alguns dels amics

que aquella nit eren amb ella i els interrogen.

Un d'ells, el Jason, aquí tots anomenen Justin,

és un noi de 17 anys que té algun antecedent per furs

i petits robatoris.

El que comenta a los Mossos

es que una vez que tiene lugar la famosa estampida,

él huye subiendo por la calle Quintana,

y se quedan tanto él como Caroline,

un poco adelantados del grupo.

Sí, luego dice que en el cruce con la calle Fiveyer,

ella le pregunta qué hace, porque se está agotando,

físicamente, que tener en cuenta que Caroline tampoco era una chica,

a pesar de que era delgada,

tampoco tenía un fondo físico importante.

Y según comenta el propio Justin,

él le dice que se esconda debajo de un coche.

Segons el relat del Justin,

la Caroline es queda amagada sota d'un cotxe

i ell continua corrent.

Diu que ell només pensava evitar els Mossos

i que va continuar corrent.

Se dirige hace la zona del castillo Canfeu

y allí se meten en los edificios que están en esa zona.

Hasta que finalmente camina hacia la zona norte

del polígono industrial, de la zona hermética de Sabadell,

y regresa mediante ferrocarriles de Cataluña.

El Justin diu que va tornar a Barcelona.

Concretament, en una hamburgueseria de l'estació de Sants,

el punt de trobar d'apactat per retrobar-se

tota la colla després de l'estampida

diu que s'havia estat tanta estona amagat el castell de Canfeu,

una construcció del segle XIX als afores de Sabadell,

que va ser l'últim d'arribari.

Si els amics eren a Sants des de quarts de set,

ell no hi va arribar fins a dues hores més tard.

I eren tots menys la Caroline.

El Justin diu que va pensar que l'havien detingut.

Els Mossos investiguen la quartada del noi,

pregunten a altres amics que van arribar a Sants després de la festa

i expliquen que el Justin va aparèixer a la hamburgueseria

amb la roba empastifada de fang

i amb el jersei girat del revés

perquè també se l'havien brutat de terra.

En principio, lo que hay es la declaración de alguna persona,

alguno de los amigos que lo ven y que sí le ven manchado de barro.

Nos que lo ven lleno de barro, pero sí lo ven algo manchado de barro.

Eso es lo único que se referencia de todas maneras,

obviamente él confirmó que efectivamente

él había estado en la zona del castillo de Canfeu,

que si alguien ha estado por allí,

bueno, últimamente ha sido una zona que se ha reformado,

digamos, ha habido obras,

pero bueno, en aquel momento estaba un poco apuntalado a aquello

y era una zona que era bastante abrupta,

con lo cual para llegar hasta la zona de los ferrocarriles

y en su recorrido es normal que Justin se manchala de barro.

El Justin es l'última persona

que se suposa que va veure la Caroline

i per tant es converteix en el principal sospitós per a la policia.

Els Mossos intenten parlar amb el seu entorn

per saber quina implicació podria tenir

en la desaparició de la seva amiga,

però la investigació no és senzilla,

els costa molt trobar els menors

que aquella nit acompanyaven la Caroline

i quan els troben, costa que parlin.

Bé, al principi el problema que hi havia és totes les persones pròximes

que podien aportar informació de la desaparició de la Caroline

que eren menors.

Aleshores, un menor primer per declarar

ha d'estar acompanyat d'un adult.

D'un adult, i no es pot fer,

i s'ha de fer davant de la fiscalia de menors.

I, en segon lloc, que com que tots tenien alguna cosa a ocultar,

uns eren on no havien de ser perquè eren tots menors

o estaven en persones en les que no havien d'estar,

tothom, o la sensació meva

és que tothom va donar, com a mínim,

una versió distorsionada o interessada

del que va passar aquella nit.

L'advocat de la família, el Manuel Navarrete,

creu que molts dels menors que menteixen o amaguen informació

segurament no ho fan perquè tinguin cap relació amb els fets.

Només callen per no tenir problemes,

i, a casa, el centre on viuen ho amb les autoritats.

Quan els investigadors pregunten a la Sílvia

de com van anar a parar a Sabadell,

la noia diu que van sortir de la discoteca de menors

de Plaça Urquinaona i una altra amiga, que es diu Nís,

ho va proposar perquè hi havia festa.

Van pujar un tren de rodalies i van anar cap allà.

Els Mossos necessiten proves objectives

i demanen les càmeres de seguretat dels bars i discoteques de la zona.

Però treure en alguna cosa de profit és complicat.

La carro l'any no va entrar dins de cap local perquè era menor,

i no hi ha cap càmera que enfoqui el descampat

on va tenir lloc la intervenció policial.

Al tres càmeres capten el grup de Mics,

ho expliquen el criminòleg Félix Rios.

En principi, les càmeres,

lo que confirman es la llegada del grupo a la zona armètica,

y luego las càmaras, lo que confirman,

estamos hablando sobre todo de las estaciones de metro y tren,

es la llegada de los amigos, digamos, de manera un poco dispersa.

Creo recordar que esta es la estación de Sants,

donde van llegando todos no en conjunto,

hay algunos que sí, que llegan agrupados

y otros llegan incluso de manera individual.

Esa es la única evidencia que hay con respecto al grupo de chicos.

Con respecto a Caroline, no hay rastro de ella a nivel de cámaras

después del momento de la estampida.

Les càmeres de l'estació també mostren el Justin

arribant a Sants un parell d'hores després que els seus amics.

Els Mossos demanen ara la informació dels repetidors de telefonia

per detectar si la Caroline va fer alguna trucada a la nit dels fets,

i veuen que la matinada que va desaparèixer

va trucar a l'amiga que hauria proposat anar a Sabadell,

l'enís, un nom que és una abreviació d'enís rín.

La última llamada que se efectúa desde el teléfono de Carol

es exactamente a las 0605 de la mañana, digamos, o de la madrugada,

que es aproximadamente unos 10 minutos después de que se produce la estampida.

Esta llamada se realiza el teléfono de nitrín y resulta infructuosa.

Concretamente, esta llamada la situó en una antena

que daba cobertura a la zona del paseo del comercio número 21.

Esta es la llamada que la situa en una trayectoria, digamos,

de camino a la estación de regreso.

Per la trayectoria del senyal que emet el mòbil,

sembla que la Caroline s'estava dirigint a l'estació de Sabadell sud de la Renfe,

el lloc des d'on havien arribat els joves al principi de la nit

i també d'on van marxar.

Tots, excepte el Justin, que va tornar amb els ferrocarrils

i la Caroline, que ja no se la va veure més.

A partir d'aquesta trucada, el mòbil de l'adolescent deixa de metre senyal.

Yo pienso que sí, yo pienso que es bastante probable que pudiera ser ella,

aunque tampoco podemos descartar que hubiese sido una llamada perdida

de pocos segundos de duración,

hecha por alguien que tuviera algún tipo de intención, ¿no?

Pero, sinceramente, teniendo en cuenta que ocurre

solo diez minutos después de la estampida,

puede ser perfectamente una llamada efectuada,

el lugar donde se estaba escondiendo en aquel momento,

Caroline, esperando un poco a que pasara, digamos, lo que es la tormenta, ¿no?

Que el dispositivo policial un poco se desmantelara,

que los chicos se reunieran en algún punto, etc.

La mare te clara que aquella trucada la pafela Caroline,

n'està convençuda perquè desbloquejar el seu mòbil era tota una odisea.

A ver, que mi hija tenía un patrón y no era un patrón de un número,

o un patrón de una L, una C, no era un patrón,

que de verdad que el dedo se mareaba, o sea, un patrón muy...

Y luego tenía un código para entrar,

otro código para entrar, o sea, que tenía varios patrones,

o sea, que incluso para llamar tenía un patrón,

o sea, que tenía que tener el patrón desde el bloqueo,

más el de entrar al teléfono para poder llamar.

Porque tenía varios patrones para todo,

o sea, que tenía que saber los dos patrones, no uno,

para poder entrar al teléfono y poder hacer la llamada.

A la mare li sorprèn que, des del telèfon de la Caroline,

hi hagi una trucada a l'Anís,

que és la noia que hauria dit d'anar a Sabadell i no pas a la Sílvia,

l'amiga amb qui s'havia de quedar a dormir.

Els investigadors escri de l'atenció que l'Anís no els hagi dit

que va rebre una trucada perduda de la Caroline la nit de la desaparició.

Més endavant, l'amiga explica que no va despengar el telèfon

perquè no tenia saldo,

i que li va estranyar a rebre aquesta trucada

perquè la Caroline sabia que, per molt que li truqués,

ella no podria parlar pel mòbil,

però ni els investigadors ni la mare

poden treure cap conclusió sòlida d'aquesta trucada.

I-a-n-i-a-n-i...

I'm ready, my lord.

Crims.

Amb Carles Porta.

Van passant els dies i els Mossos,

cada cop estan més convençuts que algú va matar la Caroline

i es va desfer del cadàver.

Fins i tot la mare comença a perdre l'esperança.

Jamás imagine que yo, en principio, pensaba que voy a volver a...

en casa de una amiga, como estos niños que los amigos que tenían

se jugaban de sus casas y de los centros,

digo, mejor, va ser una madre del grupo haciendo lo mismo,

como yo que sé, con 14 años,

te piensas que tus amigos son todos, ¿no?

Y lo mejor para hacer...

lo que sé es la guai o algo,

es que ha hecho lo mismo que ellos y aparece.

Pero al ver que pasaban y pasaban y la niña me mentían,

pero mentir, pero descaradamente...

Digo, no, digo, aquí no.

Y ahora que han tenido que pasar algo más...

algo más, yo, porque es que no es normal.

Els Mossos inspeccionen el castell de Can Feu, a Sabadell,

on ell ja estic dient que va estar amagat

durant dues hores abans d'agafar el tren cap a Barcelona.

La policia científica busca vestigis biològics de la nena,

roba o qualsevol element que et doni pistes als investigadors,

restregen a fons la construcció, però no troben res rellevant.

Els investigadors continuen parlant amb els menors,

i tot i que amb comtegotes en van traient alguna informació.

Alguns comenten que la matinada dels fets, a dos quarts de 4,

dues hores abans de l'estampida, va arribar un cotxe vermell

i em van sortir tres nois molt ben vestits

i més grans que els de la colla de la Caroline.

Deglaren que eren francesos d'origen agribir,

que es van unir a la festa i van començar a repartir el qual gratis.

Durant tot aquest temps,

la mare ha estat buscant pel seu comte tots els nois i noies

que van sortir amb la seva filla.

Alguns també li han esmentat aquests francesos.

En principi, no me decían nada, ninguno, ninguno.

Luego ya empezaron a hablar y empezaron a decir que lo del coche rojo

a pejoran si los agraves del coche rojo le han hecho algo a tu hija,

pero yo no sabía nada de eso.

Luego veo un vídeo por Facebook y le dicen que lo sube Justin,

que es el vídeo de mi hija que da ahí del coche de la última noche,

y le dicen que lo borren de lo que lo quita

y que lo quita de su galería y del Facebook,

que ese vídeo no puede estar a ningún lado.

L'Isabel refereix a un vídeo que va penjar el Justin a Facebook

poc després que desaparegués la Caroline.

Està gravat en vertical i amb molt poca qualitat.

Si veu un grup de joves ballant al costat del coche vermell,

la Caroline hi surt contenta i ballant,

i un amic de la colla li fa un petó a la galta.

El problema és que entre que la qualitat del vídeo és dolenta

i que del coche vermell només em veu una porta oberta,

no se'n pot extraure res.

No hi havia morta, però totalment morta, perquè és que no s'ha pogut...

Res, cap pista, ni model del coche, ni marca,

ni matrícula o alguna part de la matrícula,

ni alguna descripció, un nom de l'esperit, no s'ha pogut obtenir res.

Res, que pogués un fil, una punta de fil, que pogués vestir res.

Passen les setmanes i després els mesos,

i la investigació no avance.

Poc abans de complir-se els dos anys de la desaparició,

el telenotícies de TV3 es fa ressò d'una actuació dels Mossos.

En aquest solar de la zona armetica de Sabadell,

els Mossos seguien buscant avui la Carola Índel Valle,

la noia de 14 anys que va desaparèixer fa gairebé dos anys.

Es creu que va ser assassinada i que algú es va desfet el cos.

Els bombers han tret l'aigua que s'havia anat acumulant en el solar,

perquè els Mossos poguéssim inspeccionar el lloc,

però no hi ha trobat res.

El juny del 2017, més de dos anys després de la desaparició,

el jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona

archiva el cas provisionalment.

De les actuacions practicades testificales,

periciales, informes policials i altres documentales,

no resulta, per el moment, debidamente justificada,

la perpetració del delito,

que motivó la incoacció del presente procedimiento.

El jutjat diu que ara mateix no hi ha indicis de criminalitat,

és a dir, que no es pot demostrar que s'hagi com és un delicte.

Els Mossos però mantenen la hipòtesi que la Caroline la van matar

i, fins i tot, tenen uns sospitós, el Justin.

La investigació policial conclou

que el cas és una desaparició d'àmbit criminal.

Diten altres paraules, un homicidi,

sense que se n'hagi trobat el cadàver.

La víctima de 14 anys va desaparèixer la matinada del 14 de març de 2015.

Los sospitós es un menor, ara ja major d'edat,

que s'havia escapat d'un centre de la direcció general d'atenció a la infància.

De la investigació es desprèn que l'agressor de Caroline

va cometre un homicidi d'oportunitat

que no havia planificat en un lloc solitari criminal de cultura,

i el grup d'amistats, que era tant de la víctima com dels sospitós,

no han facilitat la investigació.

La Isabel continua removent-se a l'hiterra per trobar la seva filla.

Els primers dos mesos de la desaparició no va fer res més que buscar-la.

No podia pensar en una altra cosa,

fins al punt que no va portar a l'escola el seu fill Kevin,

el germà petit de la Caroline,

que en el moment dels fets tenia 12 anys.

¿Qué pasa? Cuando mi hija desaparece, no hay un manual, no hay un protocolo.

¿Qué te digan? ¿Qué tienes que hacer?

Y sí que es verdad que yo pequé como madre

y no llevo al colegio durante dos meses.

Pero es que yo me iba por la mañana a las 6 de la mañana a buscar a mi hija

y llegaba a mi casa a la una de la maruada.

Es que no...

Esos dos meses estaban muy absorbidas en buscar a mi hija.

No me di cuenta en qué tampoco ya mi hijo al colegio.

Entonces, claro, cuando ya empezó a ir al colegio,

al poco tiempo recibí la carta de fiscalía de Menores

que me había expediente con mi hijo pequeño.

Y que si no estaba bien para cuidar a mi hijo, acababa en un centro.

L'Isabel ha pujat els fills amb l'ajuda del pare de les criatures.

Els dos estan separats, però es porten bé.

Li van posar Caroline a la seva filla

per la protagonista de la pel·lícula de terror, Poltergeist,

la Caroline,

una nena que veu fenòmens paranormals a la casa on viu amb la seva família.

A la Caroline no li agradava aquest nom.

No sé por qué, pero no le gustaba Caroline.

Es que nunca la gusta ese nombre, no sé por qué, porque no es feo.

No es un nombre feo, no sé.

No sé, era la primera a la que me hizo madre,

a la que me despertó ese sentimiento, que tenemos las mujeres.

Aunque los padres los tienen, pero bueno,

las mujeres no sé si han dado la luz, a llevarlo dentro.

Un sentimiento más maternal, ¿no?

Y ella me despertaba, me despertó...

Me despertó muchas cosas, ya.

Muchos sentimientos que no sabía que tenían ni que existía.

¿No? Y cuando la tuve, pues...

No sé, para mi Caroline es todo.

La Caroline estava passant una etapa una mica rebel,

però segons la seva mare era igual de poruga que de petita.

Alguns testimonis diuen que a la nit dels fets

Caroline es va posar a plorar perquè durant una estona

va perdre de vista la seva amiga, Sílvia.

Una niña con mucha vida, muy alegre, muy extrovertida,

muy mala estudiante, muy familiar,

porque es que me giro ahí, la veo en tumbada,

en el diván, sabes, con el ordenador.

Era una niña muy familiar, muy miedosa, muy extrovertida,

muy payasa, con muchísima vida.

Tenía que ir a mucho...

Quería descubrir mucho, vivir muy rápido, creo yo, que quería, vale,

para lo joven que era.

Se tenía que ser una niña... normal.

No era normal de 14 años que quería descubrir mundos.

La Caroline estava fent tercer de lesso.

La mare tenia pensat apuntar-la a un curs de perroqueria i estètica,

però no avançaria temps.

A principis del 2018,

mesos després de l'arxivament del cas,

se met un episodi sobre la Caroline

al programa Desaparecidos de Televisió Española.

Alguns dels testimonis que parlen són els menors

que van sortir amb la noia a la nit dels fets, entre ells, al xàsting.

La seva declaració serà determinant.

El principal sospitós del cas aporta una informació nova.

Dona detalls dels tres nois del cotxe vermell.

Me llama la atención porque uno iba superborracho,

iba detrás de dos o tres chavalas de ahí, ¿sabes?

Le tiraban un poco la caña a la Caroline, ya está.

Más caro, más a la Caroline. La verdad, uno se fijaba más a la Caroline.

Que sabe lo que pasó. Caroline me parece llevado un móvil de esos tres chicos, ¿sabes?

Le robaron el móvil, al chaval, y lo tenía a la Caroline.

Y luego, cuando la vi por última vez,

fue que en teoría se escondió, ¿sabes?

Me parecía ver a tres personas de lejos que venían, ¿sabes?

Es lo que me queda a mí por dentro, ¿sabes?

Frut d'aquesta declaració del xàsting,

l'abril del 2018 el jutjat reobre el cas

i dona un termini de 18 mesos perquè es demanen intel·ligències als Mossos.

L'advocat de la família, Manuel Navarrete,

demana ara que s'investigui l'ordinador de la Caroline

i un altre mòbil que guarda bé a casa.

També solicita que torni a fer declarar alguns menors.

Mentre estan s'organitzen manifestacions a Sabadell i també a Barcelona,

la mare i la família dissenyen pancartes i samarretes

amb la cara de la noia i la frase, te buscaré mientras viva.

Les concentracions per la Caroline no són multitudinàries.

La Isabel no ha sentit tot el suport popular i mediàtic que hauria volgut.

Se sent una víctima de segona.

L'anàlisi de l'ordinador i l'altre telèfon de la Caroline

no dona cap fruit ni tampoc les noves declaracions dels amics de la noia.

Els investigadors ho han intentat de nou,

però es troben igual que abans, sense cap fil per estirar.

L'octubre de 2018, 6 mesos després d'haver-lo obert el cas,

el jutjat el torna a archivar.

La família no es queda de braços plegats

i contracta un equip d'investigadors privat per que estudia el cas.

Un conjunt d'experts dirigits pel criminòleg Félix Rios

analitza la desaparició de la Caroline

i després d'un parell d'anys, el 2020,

quan fa 5 anys dels fets emeten un informe.

La hipòtesi del criminòleg coincideix amb la dels Mossos.

Segons Félix Rios, això és el que va passar.

Después de la estampida y de manera improvisada,

un sujeto agrede seguramente

con algún tipo de intención de carácter sexual a Caroline,

Caroline en la chica tenía mucho carácter, era nerviosilla,

me gusta decirlo así, los vídeos que he visto de ella

y por los amigos y familiares con los que ha hablado.

Y yo creo que en algún momento ella se resistiría

y desgraciadamente eso podría dar lugar a su fallecimiento.

A partir de ahí, esta persona se ha desechado del cuerpo

en un lugar que todavía no nos ha permitido encontrarla.

El criminòleg creo que l'agresó podría ser

tan algú que la víctima conegíe como un desconegut.

En el dossier que van entregar els investigadors,

a señalen que la zona hermètica és un indret on hi ha naus

i finques ocupades i alguns d'aquests inquilins

havien protagonitzat alguns episodis violents.

Nosotros, cuando aportamos el informe en su momento,

que llegó hasta el equipo de investigación,

bueno, compartíamos básicamente las mismas hipótesis que tenían ellos,

pero también dejamos abierta una puerta a la posibilidad de que alguien,

con determinado tipo de perfil o antecedente,

hubiese rondado o fuera una persona que viviera

o ocupara alguna de las viviendas cercanas a donde tuvo que transitar Carolin

cuando huyó, digamos,

y luego intentó reabruparse con su grupo de amigos sin éxito.

El problema és que aquesta via és difícil d'investigar,

perquè han passat els anys

i les persones que aleshores ocupaven aquests terrenys

no consten el sens i és complicat trobar-ne el rastre.

Y un elemento fundamental en el caso de Carolin del Valle,

que es la piedra, digamos, angular,

es el punto de inflexión sobre el que todo pivota

y que realmente todo se produce de manera azarosa.

O sea, nadie había previsto que iba a haber una operación

de los Mossos de Escuadra en la zona para identificar a jóvenes,

y nadie podía prever que iba a haber una estampida,

donde de manera azarosa los chavales y las chavalas,

cada uno iba a ir por un sitio diferente.

Con lo cual, no se sostendría ningún tipo de hipótesis

que nos hiciera pensar en que aquí había un plan establecido

para llevarse a Carolin.

La mare ha fet tot el possible per trobar la Caroline,

o almenys per saber què li va passar.

Ha recorregut tot Catalunya i l'ha buscat per tot arreu,

fins i tot en prostívols i més enllà de la frontera en França.

Estuve dos días plantadas, por ejemplo, en el paradís este,

que estaba en la junquera.

Me dijeron que estaba ahí mi hija

y estuve dos días parada, en frente del coche,

sin moverme para nada,

simplemente para mirar la gente que entraba y salía,

que estaba policía nacional de ahí,

y me dijo que te salía tanto días tú.

Luego también está por Francia, por muchos guetos de Francia,

muy malos, que hemos tenido que ir ahí corriendo,

porque nos llamamos como podíamos acabar.

Me he recorrido toda Cataluña de Cabo Arrago,

de Norte Sur, este o este,

todo el montón de montañas, de casas abandones,

me he mirado todo, es que más no sé lo que hacer.

Tornant aquest temps, l'Isabel ha pogut trobar-se

i parlar amb alguns dels testimonis

que aquella nit eren amb la Caroline.

Fins i tot amb el Justin,

però cap d'aquestes converses ha servit

per donar impuls a la investigació.

Se ayuda una psicóloga, para que media ayuda,

y me ha dicho, hombre, Isabel,

que ya pasó casi dos años, ya tienes que estar bien.

Es que es mi hija la que ha desaparecido,

no es un zapato, ni un móvil,

no he engañado un perro, ni una gata, ¿vale?,

que le coge cariño, ¿vale?, ya no es eso,

y es mi hija, ¿cómo me voy a estar bien?

No sé dónde está, no la tengo enterrada.

No puedo pasar página, porque me falta esa página para pasarla.

Ni els Mossos, ni l'equip d'investigadors privats,

han pogut demostrar la participació del Justin

en la desaparición de la Caroline.

Tot i ser el principal sospitós,

per ara no hi ha cap element de pes contra ell.

De l'anàlisi de càmeres, telèfons i testimonis,

no s'enextraurreix que l'impliqui.

Tampoc s'ha pogut esbrinar qui eren els nois del cotxe vermell,

ni si van tenir res a veure,

i s'ha descartat que les amigues participessin en els fets.

La Silvia, l'amiga amb qui havia de dormir la víctima

a la nit dels fets i la nís.

La que hauria proposat anar a Sabadell

han defensat sempre la seva inocència.

Ya digo, tanto Silvia como nís,

como yo creo que algún otro miembro de la pandilla

no tienen un comportamiento

durante la desaparición de Caroline o durante las 24 horas siguientes

a la desaparición de Caroline diferente,

al que seguramente habrá tenido cualquier amigo

que hayamos tenido en nuestra adolescencia

y que en algún momento nos dio cobertura.

Yo creo que todos en algún momento nos habrá pasado,

que en vez de quedarnos en casa de un amigo nos quedamos en casa de otro,

o de una novieta o cualquier historia,

y un poco los amigos te intentaban dar un poco de cobertura

para ver si tus padres no se enteraban de lo que estabas haciendo.

Aquestes persones, la rada que van cometre en el seu moment,

és distorsionar la veritat o no dir la veritat,

o no ser proactives en la colaboración con la policía,

perquè tothom tenia coses que amagar,

perquè si havien de declarar, havien de declarar amb els progenitors,

i aleshores el progenitor escoltaria que eren en un lloc

on no havien de ser, amb persones que no havien de ser,

i aleshores la falta de col·laboració va ser total,

perquè tenien que amagar personalment cada una,

no perquè probablement fossin gousans de la desaparició,

sinó simplement perquè havien d'amagar

o protegir-se personalment en front dels seus progenitors

o tuitors legals.

A la mare de la Caroline li costa més entendre la postura

de les dues amigues de la seva filla

i li dol la poca col·laboració que diuen que han tingut amb la investigació.

Malgrat que té poques esperances que la seva filla sigui viva,

l'Isabel no pot concebre que la Caroline sigui morta

i vol pensar que hi ha altres possibilitats,

no descarte que se l'hagin emportat a un altre país

amb l'objectiu de prostituir-la.

Sí, va a la meva filla. Jo crec que sí, que la meva filla

s'han llevat per a tratar de persones.

Jo no he trobat a tot el expedient cap prova, cap indici,

que pugui fer pensació per fer desaparició

una persona s'ha de tenir mitjans en materials humans

i, d'alguna manera, deixant una mena de rastre.

No em consta cap indici ni cap prova en aquest sentit.

En los crímenes, las aplicaciones más sencillas

suelen ser las más probables

y las que al final se evidencian en una investigación.

Cuando uno piensa en una enorme trama o en algo muy complejo,

en una organización criminal que está detrás de casos

que normalmente son sencillos, normalmente te equivocas.

Les relacions entre la família i els Mossos sempre han estat tenses.

La mare ha acusat més d'una vegada als investigadors

de no fer prou per buscar la seva filla.

La investigació policial no està tancada

i ha passat de la unitat central de persones desaparegudes

a la unitat d'homicidis.

La investigació policial està oberta.

Em consta que hi ha una persona implicada directament

de la policia en la investigació d'aquest cas.

Quan hi ha algun tipus d'indici, s'explora i s'emira.

Aquest indici, a veure si ha arribat a algun lloc,

i a veure si algun dia tenim una sorpresa.

La investigació seria la troballa del cos,

terrestes, o troballa de roba,

o troballa d'algun element de la desapareguda.

Hi ha una frase que diuen que els cosos parlen,

fins i tot després de morts.

Aleshores, què ens podria dir un cos o una roba

que pogués aparèixer?

No ho sabem, però sí que seria un desencadenat

de la investigació i podria fer-hi un tom important

per la resolució del cas.

En els últims mesos, la història de la Caroline

s'ha fet molt popular a la xarxa social TikTok.

Molts usuaris han penjat vídeos a la plataforma explicant el cas.

Hi ha com tenen centenars de milers de reproduccions

i molts comentaris que demanen que es trobi la noia d'una vegada per totes.

Tot i les mostres de suport, durant aquests anys,

l'Isabel també ha viscut la cara menys humana de la societat.

Ha rebut missatges de gent anònima

que li feien bromes sobre la desaparició de la seva filla

i ha despenjat moltes trucades d'interlocutors que mentien,

o li feien xantatge demanant-li diners o fotos personals.

Vull tants, després dels fets, encara té problemes per dormir.

No, no puedo dormir. No puedo.

No puedo, no puedo.

Me pasó las noches, pero bueno...

Me dan las seis, las siete.

A las siete y media me voy quedando un poquito ahí.

Me quedé una orilla, dos, tres puestas y luego...

Otra vez estoy en guardia.

Pero bueno, intento no pensar mucho, pero cuando pienso...

te vuelves loca. Y de noche es una locura.

Piensas de todo.

Estará bien, habrá comida, la habrán pegado, la habrán mata,

la habrán dado un golpe, pasará frío, no pasará frío.

Y estará haciendo algo, la habrán violada, la habrán violada.

O sea, la cabeza es... Toda noche, toda noche, otra noche.

Taladro, ahí, percutor, todo, todo, igual.

Pero bueno, ahí vamos.

Esperando que un día llámame a la puerta y le abra y sea ahí ya.

Quan va desaparèixer, al març del 2015,

la Carolany tenia 14 anys.

Avui en tindria 22.

La seva àvia, que va acompanyar l'Isabel a Sabadella

a buscar la noia a l'endemà que desaparegués,

va participar en les manifestacions,

va morir sense saber on era la seva neta.

Hasta el último día me la estuve pidiendo.

Hasta el último día me la estuve pidiendo.

El despido de todo el mundo de ella, hostia.

Sí.

Sí, me hacía así.

Me está hasta así, celebrar.

Y había de ellas que se leía mucho en la cabeza.

Y hasta el último momento me decía que la quería tocar.

Me hacía gesto y se la quería tocar.

Me iba a despedir de ella.

Sí.

Que pena.

L'Isabel espere retrobar-se algun dia amb la seva filla i si cal,

acomiadar-se'n.

Gràcies per escoltar-nos.

Tornem tan aviat com puguem.

Grims, guió, marqueses,

coordinació, Lídia Uriols,

revisió de guions i Mafalco.

Producció, Núria Aventura i Sandra Novillo.

Montador musical,

Sergi Cotilles,

Direcció Artística,

Dolors Martínez,

Direcció, guió i presentació,

Carles Porta,

amb les veus de Catalunya Radio.

Gràcies per escoltar-nos.

Gràcies per escoltar-nos.

Gràcies per escoltar-nos.

Gràcies per escoltar-nos.

Gràcies per escoltar-nos.

Gràcies per escoltar-nos.

Gràcies per escoltar-nos.

Gràcies per escoltar-nos.

Machine-generated transcript that may contain inaccuracies.