Crims: L'esquarterada de la Barceloneta

Tot el que sentireu en aquest programa ha passat.

Els fets i els llocs són reals.

Alguns diàlegs estan dramatitzats,

però el seu contingut consten documents

els surt de testimonis que eren al lloc dels fets.

En algunes descripcions, aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crimes reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Un matí de juny a dos quarts de set,

un indigent es passeja per la platja de Sant Sebastià a la Barceloneta,

que aquella hora està deserta.

A la llunyania ve un embalum sobre la sorra.

Quan s'hi acosta una mica més, s'adona que és una maleta.

Potser a dins hi ha alguna cosa que li pot fer servei,

així que s'hi acosta i l'obra.

A primera vista no hi veu res interessant.

Només unes bosses d'escombraries que fan embalum.

No obre una i queda completament esturat.

És un cos esquartarà.

Hola a tothom, soc Carles Porta. Gràcies per escoltar-nos.

El cas que us explicarem encara té desconcertats els investigadors.

No era el primer cop que es trobava en un cos mutilat,

però mai com el que es van trobar a la platja de Sant Sebastià a la Barceloneta.

Li havia entret bona part de la pell i els ossos

i no estaven tallats, sinó desarticulats amb molta precisió.

La investigació arrenque amb una pista,

un ganivet robat al mercat de la Barceloneta.

Ja veurem fins on s'arriba estirant d'aquest fil.

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

If you are the healer means I'm broken and lame.

If thine is the glory then mine must be the shame.

You want it darker.

We kill the flame.

Millified, crucified in the human frame.

A million candles burning for the help that never came.

You want it darker.

I'm ready, my lord.

El relat dels moments foscos de la nostra societat.

2004, 5 de juny, és dissabte.

Som a Barcelona, a Rán de Mar.

Són dos quarts de set del matí.

Fa un quart d'hora que ha sortit el sol a la platja de San Sebastià.

Mirant al mar és la que hi ha a la dreta del barri de la Barceloneta.

De seguida us la imaginareu amb l'hotel Vela al costat,

però som al 2004 i el Vela encara no existeix.

Mitem sols s'ha construït encara la nova bocana del port que s'ha d'aixecar.

El que hi ha davant de la platja de San Sebastià

és el club Natació Athletic Barceloneta.

Per allà al davant ha tocat a la sorra

i està passant un indigent d'origen algeria

que viu del que troba contenidors i papereres.

L'home veu un objecte que fa força en balum sobre la sorra.

De lluny no sap dir ben bé què és i si acosta.

Veu que és una maleta, tancada amb cremallera.

L'obra per veure si troba res que pugui aprofitar.

És plena de bosses descombraries.

I quan s'adone del que hi ha dins, en retire la mà espantat.

Ha d'avisar la policia de seguida,

però no té telèfon i no es veu ni un ànime pels voltants.

Se li acut anar cap a la porta del club Natació Athletic Barceloneta.

Per sort hi ha un treballador a l'entrada.

És aquest treballador qui truque de seguida el 091.

El comissari de la Policia Nacional

que va dirigir aquesta investigació és l'Alberto

i ens ajudarà a explicar-lo.

Aleshores era inspector.

Sobre las 6.45 de la mañana

recibí una llamada de la sala del 091 de Barcelona

en la que se me comunicaba como inspector de misidios

que estaba en ese momento de guardia

que había aparecido sobre la arena de la playa de la Barceloneta

cerca del club Natació Barceloneta

una bolsa conteniendo restos humanos.

La policia arriba pocs minuts a la platja.

Hacíamos inspección ocular y comprobamos que una bolsa

tipo Trolli de l'Ona

la habían dejado o depositado justo encima de la arena.

No estaba ni enterrada ni semienterrada,

simplemente encima de la arena.

El Trolli és de Colóvar Fosc.

Fa uns 80 centímetres de llarg,

uns 30 d'amplada i uns 40 d'alçada.

Té una anansa per portar-lo a pes

i una altra de telescòpica d'aquelles que estires

per portar-lo sobre les dues rodetes del radere.

Entre les instal·lacions del Club Natació Athletic Barceloneta

i l'Aigua hi ha una franja de sorra d'uns 20 metres.

La maleta és a la meitat, a uns 10 metres del mar.

Està aixuta.

No hi ha cap rastre a la sorra

que indiqui que l'hagin arrossegat fins allà.

Li han portat a pes.

Els policies miren què hi ha dins.

Dentro del interior de la Trolli

estaven metidos los restos del cuerpo humano

con tres bolsas tipo basura, bolsas negras,

las típicas bolsas negras de basura.

Era una caja toràcica con las costillas.

Eran dos brazos con sus manos perfectamente desarticulados.

Era la pelvis con parte de la columna

y eran los dos fémur sin piel.

Eso es lo que apareció.

Arriba a la platja la Comitiva Judicial.

És a dir, el jutge de Guàrdia, el secretari judicial i el forense.

I fan la xecament del cadàver.

Policies i forense analitzaran el cos detingudament in situ.

Judit per Pinyà, explica'ns.

Les cuixes, és a dir, tota la carn que, en volta del fèmur,

no són l'única part d'on han tret la pell i part del múscul.

També han tret la pell de la pelvis i del tòrex.

Només en queda els braços i a les mans.

Estan intactes. La víctima és una persona blanca.

Hi ha un altre element rellevant.

La caixa toràcica està buida.

Nada dentro. Ni el corazón, ni los pulmones, ni los riñones,

ni el intestino, ni el estómago.

Nada, eso no apareció.

Faltaba en la cabeza, faltaban las piernas

y, evidentemente, las vísceras.

El que més sorprèn als investigadors

és que el cadàver estigui escorxat.

No s'havien trobat mai amb un cadàver amb la pell arrencada.

Trobar-ne sense vísceres, en canvi, no és tan insòlit.

Son las partes blandas del cuerpo.

Eso, perfectamente, se pudo tirar en un contenedor

o en cualquier otro sitio, porque es mucho más fácil la desaparición.

Incluso la identificación, si alguien lo ve,

porque siempre puedes pensar, pues esto lo mejor es de un animal

o, yo qué sé, es mucho más fácil deshacerse de eso.

El forense es mire amb més deteniment les restes del cadàver.

No hi veus senyals de descomposició.

Pense que no fa gaire que la persona es morta

i s'adone que sí que hi ha un organ sense.

Si ves la pell vís, tampoco se veía simple vista.

Tenías que mirarlo bien, ya tiene el útero.

La víctima és una dona.

Ara, la prioritat dels investigadors és identificar-la.

Com que les mans estan intactes, en podrán traure empremtes.

L'única pell que s'hi conserva, la de les mans i els braços,

el forense hi veu taques i pigues d'aquelles que apareixen quan ens fem grans,

i apunte que la dona és de mitjana edat.

Ja heu sentit que el comissari explicava que els ossos de dalt dels braços,

els húmers, estan perfectament desarticulats de l'homoplet.

Els fèmurs també estan perfectament desarticulats de la pell vís.

La descuartidació tan precisa i tan perfecta, entre comilles.

La verdad es que son nos normales en contratero.

Estos fueron los largos más característicos

de esa primera inspección ocular o de ser de levantamiento.

Los fèmurs estaban pelados y totalmente desarticulados.

La cabeza del fèmur estaba totalmente limpia y redondeada.

Era una descuartidación muy profesional.

Aquest detall els permet establir una primera hipòtesi.

Se cada vez lo había descuartizado una persona

que tenía conocimientos de anatomía, incluso de descuartización.

No porque estemos hablando de una asesión en serie,

sino por ejemplo, por un carnicero, un cocinero,

o evidentemente un médico o un cirugano.

Todo indicaba que era una persona que sabía lo que estaba haciendo.

No era una descuartización,

que muchas veces nos podemos encontrar de sierra.

No era coger una sierra y cortar el brazo, no.

Comparat amb els casos descuarterament que han vist fins ara,

els investigadors els estranya que la maleta estigués tant a la vista

que ni tan sols hagin intentat enterrar-la una mica.

Eso fue una de las cosas sorprendentes y raras,

porque lo normal, si alguien mata a una persona en la descuartiza,

es que intenta deshacer-se del cadáver,

por eso, fundamentalmente, se descuartiza a la gente,

pues es que intentes enterrarlo o ocultarlo.

Agafen mostres biològiques del cadàver per enviar-les al laboratori.

El doctor Jordi Medallo és un dels metges forenses

que després farà l'autòpsia.

Al Institut Nacional de Toxicològica i Enciences Forenses de Barcelona

se van enviar fragments de musculatura, ungles

i material de sota de les mateixes, restes de cabells

i una posso de costella,

perquè pogués entreure primer ADN d'ella

i amb les restes de les ungles podria haver-hi restes d'algú.

El material de sota les ungles

és una mostra que se sol agafar

perquè pot haver-hi restes biològiques d'un eventual agressor,

si hi ha hagut cosa a cosa amb la víctima.

Aquesta mostra serà important, però ja hi arribarem.

Una hora i mitja després de la troballa del cos, a les 8 del matí,

el jutge ordena l'atgecament del cadàver

d'en el cos mutilat a l'Institut de Medicina Legal,

on li fan l'autòpsia.

El resum de les informacions més destacades

i el seguiment del que està passant a Catalunya Informació.

Més informacions la policia científica i domicili

investiga les circumstàncies de la mort d'una dona

al cadàver de la qual s'ha trobat aquest dissabte al matí

a la platja de Sant Sebastià de la Barcelona.

El cos estava esquartarat i amagat dins d'una bossa d'esports.

L'autòpsia ha declarat les causes de la mort i la identitat de la dona,

de la qual només se sap que és blanca i de mitjana edat.

El cos ha estat localitzat cap a les 7 del matí

per un home que estava buscant escombraries per reciclar.

Les poques dades de fet que han transcendit

indiquen que el cos no estava en avançat estat de descomposició,

de manera que la dona hauria mort poques hores abans que se'n trobés el cos.

La investigació es desplegui en tres forons.

Un, trobar les parts del cos esquartarat que falten.

Dos, buscar testimonis que hagin pogut veure

algú que portés una maleta.

I tres, treure en premtes del cadàver.

Els agents busquen pels contenidors d'escombraries

i les papereres de tot el barri,

el cap, les cames i les vísceres que no han aparegut.

No troben res.

També revisen la platja.

Acordonen la zona durant tot el dia per evitar que hi entri en banyistes.

I al vespre demanen reforços

i pentinen més de mig quilòmetre de sorra al voltant del punt

on hi havia la maleta.

A través de contactes que tinguem amb l'Agentamento de Barcelona,

ens deixaven tractors especials que us utilitzaven

per limpar la praia, la arena,

que reciclaven la arena, la revolvia,

hi havia uns filtres,

i ho vam fer per intentar trobar el rest del cos.

Aquesta zona quedava cotada, no es podia entrar.

Una vegada que havíem mirat la zona superficial

o que estava poco enterrada,

evidentment això ho miràvem nosaltres.

Però per descarter tot,

els tractors que hacien era escapar un poquito más,

sacar un poquito más de arena,

per si el resto lo habían enterrado bastante más.

Se fue una inspección confinzuda, pero fue negativo.

El grup de policies que busquen testimonis oculars,

de seguida veuen que ho tenen pelut.

Quan arriba el bon temps,

la platja de Sant Sebastià és de les més concorregudes de la ciutat,

tant de dia com fins a altres hores de la nit.

Però l'home que ha trobat la maleta els diu que aquella hora

hi ha molts voltants.

Home, en verano és així,

però sí que és cert que quan apareció la bolsa,

segons el que ens diuen,

no hi havia pràcticament nadie en la playa.

Realmente suele haber gente a las 2 de la mañana,

pero bueno, a las 6 y media de la mañana, 6 y cuarto,

quizás sea una de las horas que menos gente había.

La policia intenta avançar en la identificació de la víctima.

Fins que no saben qui és la dona escuarterada,

ha de construir-ne les últimes hores en vida.

La policia científica treu empremtes d'actilars

de les mans intactes del cadàver.

Teníamos afortunadamente las huellas de esa persona

porque teníamos los brazos,

pero evidentemente no la pudimos identificar

porque no tenía antecedentes.

Y al no tener antecedentes,

no se le pudo identificar

porque las bases de datos policiales

no teníamos las huellas de esa persona.

Solo podemos basarnos en una denuncia de desaparición.

No podemos identificar a las bases de datos policiales

de antecedentes o personas detenidas.

Con lo cual, a no ser que tengamos un nombre o un sospechoso

de que pudiera ser esa persona,

y vayamos en concreto a mirar esa huella en concreto,

por ese motivo en concreto,

no se pueden meter todas las huellas que tenemos del DDI

de todos los ciudadanos,

se pueden meter en las relaciones policiales.

La legislación no nos deja.

Els investigadors pensen que tard o d'hora algú la trobarà a faltar

a la persona o a la persona.

Si tiene una relación muy estrecha con su familia

y con sus amigos, en un día tenemos la denuncia o incluso en horas.

De moment han passat 12 hores

des de la troballa del cos,

i no hi ha hagut cap denúncia de desaparición

ni a Barcelona ni en tot l'àrea metropolitana.

Els policies no han trobat cap testimoni ocular

i intenten trobar gravacions d'alguna càmera de seguretat.

Busquen imatges d'algú que portés una maleta,

però el 2004 no era tan fàcil com ara.

Había pocas cámaras.

En cerca del lugar, ninguna.

Pero evidentemente siempre amplíamos el radio.

Las cámaras de algún bar, algún banco en la época,

pero no dio nada para la investigación.

Aquella zona, realmente, las primeras viviendas

estarán 500 metros, probablemente.

Pero las primeras viviendas que hay en la esquenita de la Barceloneta,

están en un trozo importante de la playa.

L'endemà de la troballa del cadàver, el domenge 6 de juny,

els diaris expliquen la notícia.

El periódico aixeca la llebre

i publica un article titulat

Un ganivet robat desferm els rumors.

La casualitat ha jugat a favor de la imaginació popular.

El mercat de la Barceloneta tots tenen uns sospitós al cap.

L'home que divendres a la tarda

va robar un ganivet de tallar i picar-va callar.

Tothom ho ha relacionat, explica la Loli,

dependenta de l'únic establiment de pesca salada del mercat.

Aquesta empleada ha explicat que divendres,

la seva companya que fa el torn de tarda a la Montse,

estava treballant d'esquena al taulell,

quan una carnissera del costat la va advertir que un home

li acabava d'agafar un ganivet que tenia al costat del bacallà.

L'home va sortir corrent

i la dependenta no li va córrer el darrere,

per no deixar sola la parada.

La història hauria quedat en anècdota,

si no fos perquè ahir va aparèixer el cos d'una dona esquartarada.

És molt de pel·lícula,

però aquí tots hem lligat caps a declarar-te un comerciant.

La policia n'està al cas d'aquest robatori.

Si ja es comentava pel barri,

ara que ha sortit a la premsa, encara més.

La dependenta de la parada de bacallà

va denunciar el mateix dia que va passar el divendres,

la vigília que aparegués el cos a la platja.

Com que no poden descartar cap hipòtesi,

els agents es posen a investigar-ho.

L'autòpsia comença el dilluns 7 de juny,

quan han passat 48 hores de la troballa del cos.

Dure 3 dies, més de l'habitual,

i participen el doble de facultatius que en un cas normal.

Si normalment són dos forences, aquest cop són 4.

Entre aquests hi ha el doctor Jordi Medallo,

que ja ho heu sentit abans,

i el metge forense especialitzat en antropologia Santiago Crespo.

Tots dos són de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya.

Erem 4, perquè no és un cos sencer,

una persona que no s'ha identificada,

i aquests casos,

dins el punt de vista médico forense, que són confrontius.

4 és una sessió.

Ens aturarem una mica en aquesta autòpsia,

que ja hem sentit dir al doctor Crespo

que va ser excepcional i complicada.

Els doctors primer n'estableixen l'edat

i els trets antropomòrfics.

L'edat superior als 60 anys.

Els 60 anys.

De 155 a 160 centímetres,

de Rassa Blanca i Constitució Forta.

Com s'orienten per fixar l'edat en més de 60 anys?

Cadava un tros de fetge de 3 per 1,

cadava trossets d'artèria horta,

que per les característiques de la part interna de l'artèria,

hi havia una certa calcificació

i de generacions típiques de l'edat,

que es va apuntar i ajudava a calcular més o menys l'edat.

Conjuntament amb el lúter i els robaris,

involucionat per l'edat, que s'ha apuntat.

Pots menjar música.

Pots menjar pàrquem.

Els forences concloen que probablement va morir el dia abans

que se'n trobessin les restes.

És a dir, el 4 de juny del 2004.

De fet, d'aviam, tot el que vam trobar estava fresc.

El que teníem de lúter i els robaris,

la part muscular mantenia un color...

Orientava.

Orientava, només de 24 hores.

Pel que fa a la causa més probable de la mort,

descarten l'apunyalament.

Creuen que va morir escanyada.

I quedava un tros de tràquia,

on hi havia alguna lesió,

que és el que vam donar com a hipòtesi,

perquè és l'únic que teníem, com a causa de la mort,

la fixi de mecànica per compressió cervical.

L'escanyament.

La hipòtesi de lesions paràvem a blanca, teníem els dubtes,

i al final crec que no l'informe hi vam dir que no era possible,

perquè el material que teníem,

muscles que quedaven i els òrgans,

fins i tot el fetge,

no hi havia la imatge d'haver perdut sang amb vida.

No teníem aquesta idea.

La musculatura era molt vermella.

Què diuen els forens sobre l'autor dels fets?

Amb un coneixement notori d'anatomia i tècniques de dissecció.

Així ho vam posar a les consideracions.

S'han mirat en molt detall

com han desencaixat els ossos de les articulacions.

Jo, si em fico, com no tinc experiència, faria molts talls.

Aquí es veia uns talls que eren varios,

però eren gairebé contínus.

Fellen poc mal veloz.

Exacte.

Segurament hi hauria inflexionat la cadera i tallat aquests ligaments.

És aquí on diem,

Home, algú té que saber,

perquè si no té experiència

i han trobat casos desperterament,

un talla per on deu-li ensenyar.

Ell devia saber que,

de plegant el llunoll, s'obria l'articulació.

Lligament estava perfectament tallat.

Però anar amb animals és...

Per exemple, teníem animals a casa,

i jo m'han dedicat a matar i treure la pell als conills,

i per treure la pota,

el que fas és flexionar la pota,

i és allò que dones,

si algú vol un llavet o una pota de cobrill, no?

Els forens es apunten a diferents col·lectius.

Algú que té coneixements de com separar ossos.

Una cirugena, però el que sempre hem de pensar

en caçadors, carnicers,

en gent que, a lo millor,

tingui el costum de per festivitat

per el que sigui matar animals,

això és l'uticulació.

Els forens es concreten que l'esquerterament

s'hauria fet amb dues eines diferents.

Una serra per tallar la columna i l'estern,

i un ganivet de fulla curta i prima,

però forta per desarticular els ossos.

Pel que fa al detall que li hagin arrencat la pell,

els forens s'obrellen que escorxar un cadàver

és molt poc habitual, requereix temps.

Es pregunten si es podria haver volgut amagar algun tatuatge,

si que triu o marca de naixement,

perquè fos més difícil identificar la víctima,

però sembla contradictori.

Et dedica a despellejar,

descarnar, desarticular,

perquè tantes coses i et deixen les mans.

Això és el primer que em va xocar.

Per què esquarteres a una persona?

Que tens un desquarterament psicòtic,

un desquarterament sadi, un desquarterament ex.

S'han fet moltes classificacions, però l'evitual és defensiu.

Per què em faciliti el transport?

Perquè vull desfer del cadàver perquè vull que no me l'identifiquin.

I et deixes les mans.

Vaig pensar que no li van donar temps,

pensava que les mans s'identificarien amb imprentes.

La prioritat dels investigadors

continua sent esbrina qui és la dona esquarterada.

Desde el primer día la labor más importante fue chequear

todas las denuncias de desaparición de toda España

y del extranjero,

porque también requerimos con los datos que teníamos

y las huellas que teníamos, las mandamos al extranjero.

Y chequeamos a diario todas las denuncias de desaparición.

No podemos continuar actualizando listes de desapareguts y esperar.

Tampoco teníamos muchos otros objetos de investigación

que continúan excepto lo de la bolsa.

La maleta s'ha enviat al laboratori

per intentar treure en ADN, sobretot de l'Anança.

Ja us hem dit que els investigadors el sembla que la van portar a pes

sense arrossegar-la per la sorra.

També miren de saber on i quan s'hauria comprat la maleta

per la marca que hi ha a la tiqueta.

La marca era la Boyeye, la primera con Y y la segunda con doble L.

Nosotros investigamos donde se habían distribuido

una labor ardua y minuciosa,

que al final no nos dio ningún resultado,

porque, como decía,

investigamos todos los distribuidores de esa marca de trolis

y una marca muy común distribuida por cientos de tiendas

de Barcelona, de Cataluña y de España,

y no nos llevó a nada.

La verdad, aparte, que no era un trolis

que nosotros hubiéramos recién comprado ni nuevo,

era un trolis que tenía bastantes años,

con lo cual esa línea de investigación enseguida se nos cerró.

La policía demane colaboración ciudadana.

Habiliten un número de teléfono

per recollir qualsevol mena d'informació.

Llamadas, pero tampoco excesivas, tampoco demasiadas.

Incluso creo que investigamos alguna llamada de Francia

que hubo diciendo que años atrás

había aparecido también un cadáver descuartizado en una bolsa.

Cap de les trucades aporta pistes.

Han passat deu dies de la troballa del cos

i la investigació no avance.

I llavors arriben novetats.

Recordeu el ganivet de bacallar robat al mercat de la Barceloneta

just el dia abans que aparegués el cadàver?

La policia ha recuperat el ganivet robat

i la dependenta de la parada de bacallar ha reconegut l'estri.

Els investigadors han localitzat el lladre

i el consideren sospitós.

El dia 16 de juny, 11 dies després de la troballa macabra,

la jutge que porta el cas

torna a convocar els forences que van fer l'autòpsia

i els entrega el ganivet.

Vol saber si podria seleinar amb que es va esquartar el cos.

Tenia la punta trencada

i tenia una emplada de 6,8 centímetres,

que és grossut, eh?

I una llossitud de fulla de 19,5 centímetres.

No, no, no.

No és el que va fer aquesta desarticulació,

perquè per la gran d'àrea tal és molt incòmoda de treballar.

Un altre cop, els investigadors han anat a parar a un carreró

sense sortida.

El lladre ha estat el principal sospitós per molt poc temps.

L'havia robat una persona trastornada i no tenia res a veure.

La policia no sap com desencallar la investigació.

Es limiten a revisar dia a dia les denúncies de desaparició,

però va passant el temps i res.

Fins que 3 mesos i mig després que aparegués el cos,

el cas fa un to inesperat.

19 de setembre del 2004,

una dona entre a la prefectura de la Polícia Nacional a la Via Laietana.

Està a finales del mes de septiembre.

La persona no va denunciar una persona,

que era una amiga suya.

Aquesta persona va acudir a una oficina de denúncies

a dir que no sabia res de la seva amiga

des de principios del mes de juny.

Evidentment, pusem el ojo d'aquesta denúncia

i ja puguem confirmar...

A través de la persona teníem nombres i apellidos

i puguem confirmar amb les guies que teníem

i amb el que podíem identificar.

La poden identificar, ara sí,

amb les empremtes de l'Arxiu del DNI,

que coincideixen amb les del Cadàver.

La víctima es diu Maria del Carmen Barranco Villafanya

i tenia 64 anys.

La Maria del Carmen va néixer a l'Argentina

i tenia la nacionalitat espanyola.

L'amiga explica a la policia

que la Maria del Carmen vivia des de feia uns anys

al barri de la Ribera, en un pis del carrer Bansbells.

Això és molt a prop de Santa Maria del Mar,

i en només 20 minuts a peu

de la platja de Sant Sebastià.

Els policies s'arromanguen de seguida

per intentar reconstruir el seu dia a dia.

Han passat gairebé quatre mesos

i són conscients que poden haver desaparegut

possibles proves indicis o pistes.

A veure, és que, realment, amigues íntimes, íntimes...

No tenia, perquè realment és que no denunciàvem la desaparidió.

Tu, si tens un amig, una amiga íntima, ostres,

no tardes quatre mesos.

I sí que tenia un pare de familiars,

però sí en el arèmetropolitana.

Pero no es que tuviera una relación demasiado estrecha con ellos.

Lo que denotaba que, bueno, lo que se vio,

lo que pudimos comprobar,

es que la echaron de menos, pero no demasiado.

Eso fue lo peor, lo peor para nosotros como investigadores.

Les dues únicas familiars de la Maria del Carmen,

a l'estat espanyol, són una cosina

i la filla d'aquesta cosina que viu en a Santa Coloma de Gramanet.

I ja ho he sentit que no és feia en gaire.

La policia creu que la Maria del Carmen

tenia un entorn de relacions més pròxim.

Esta amiga nos comentó que Marie Carmen, la fallecida,

se relacionaba hace mucho tiempo

con la comunidad pakistaní, con subtitos pakistaníes.

L' amiga, fins i tot, parla d'un home pakistanès, en concret.

Más mayor que el resto de los que se relacionaba,

de aproximadamente unos 50, 50 y algo años.

Así calvo con bigote.

También nos dice la amiga que parece ser

que este pakistaní le había metido en el ámbito

de la venta de los pisos.

Y también nos dijo que se sentía acosada

y que le tenía miedo.

También nos comentó que la fallecida le había comentado

en alguna ocasión que este pakistaní se quería casar con ella,

pero que ella no quería.

Y pocos días antes de la muerte, ella nos declaró

y nos dijo que le tenía miedo

literalmente que se había puesto muy pesado.

Le dijo, estoy muy asustada, tengo miedo del pakistaní

y me está presionando,

refiriéndose la presión según ella pensaba a la venta de los pisos.

La cosina de la Maria del Carmen també parla del mateix home.

La prima nos dijo que incluso la fallecida llegó a vivir con él

y que también tuvo en contacto con él o en negocios

por la venta de alguno de los pisos,

que parece ser que el pakistaní se le ofrecía la fallecida

como intermediario en la compra y venta de pisos.

Incluso nos dijo esta prima que la fallecida tenía

algún piso fuera de Barcelona en concreto en Almería y en Cambrils

y que le había comentado a la fallecida en alguna ocasión

que este pakistaní quería que vendiera el piso en concreto de Almería.

L'home pakistanès es converteix en sospitós.

La amiga i la cosina el poden descriure perquè l'han vist.

Han dit que era calp ambigot i d'uns 50 anys,

però no en saben el nom complet.

Només expliquen que la Maria del Carmen li deia moixac.

Com que la amiga i la cosina diuen que la Maria del Carmen

era propietària d'uns quants pisos,

la policia fa una investigació patrimonial de la víctima.

La Maria del Carmen tenia 73.000 euros

en un compte d'una oficina bancària de Badalona.

Era la propietària d'un pis a Cambrils i d'un altre a Almería.

I a la edifici de Barcelona on vivia quan la van matar,

el carrer Benxvells, hi havia tingut dos pisos.

Els havia venut i n'havia comprat un altre,

tot i que no era el pis on vivia quan va morir.

Per estrany que sembli, vivia de lloguer el de la porta del davant.

Un equip d'homicidis sembla amb la policia científica

escorcollar tots aquests pisos de Benxvells.

No sabíamos realmente lo que había pasado con ese cadáver.

No sabíamos dónde la habían matado

ni realmente cómo la habían matado,

con lo cual no se podía descartar nada.

Se pidió entrar al registro en todos los domicilios relacionados con la paredida.

Se miró mucho en los cuartos de baño, en las duchas,

porque ahora estamos hablando de una descuartidación.

Els pisos que anteriorment havien estat propietat de la víctima

hi troben unes quantes persones paquistaneses instalades.

Les interroguen a totes,

però no en troben res de profit per a la investigació.

El pis on ella vivia de lloguer

hi troben la bossa de la Maria de Carmen oberta sobre el llit.

A la cartera, que també està oberta, només hi ha el DNI.

També hi ha tiquets de compra de pocs dies abans del dia del crim, el 4 de juny.

El pis propietat de la víctima, el que és el mateix en replà on vivia,

està pràcticament buit,

però hi troben indicis que a finals de maig

hi podrien haver estat vivint com a mínim dues persones.

Se encontró un recibo en concreto de la Caixa Cataluña.

Era del 24 de mayo.

Además también se intervinieron diversos tiquets de colmados y de fruterías.

L'imitrofe es también de fecha del mes de mayo, así como recetas médicas.

El rebut bancari no hi surt cap nom,

però preguntant a Caixa Cataluña es brinen

que és d'un com té a nom d'un ciutadà paquistanès de 40 anys.

Les receptes mèdiques, també del maig,

són a nom d'una altra ciutadà paquistanès.

I aquest nom de les receptes coincideix amb una de les empremtes d'actilars

que agafen el pis.

Es tracta d'un noi paquistanès de 20 anys

que la policia té fitxat perquè el van detenir fa un any

per residència irregular a l'estat espanyol.

A tots aquests pisos de la cinca de Valls

agafen mostres per enviar al laboratori de tot arreu

on hi pugui haver restes de sang,

dels forats de desguàs de totes les dutxes i també de les piques,

i també d'uns esquichos molt petits

que han trobat a la paret de l'escala.

Gotes com de sal picadura,

unes gotilles com...

nosotros llamamos de proyección,

unas gotitas pequeñas en la pared.

Pel carrer dels voltants,

els investigadors recollen més dades de gent

amb qui parlava de tant en tant la Maria del Carmen.

Veïnes del carrer Valls, la dependenta d'una botiga

i dues dones d'un centre cristià del barri on anava la víctima.

Torna a sortir de seguida el muxac.

Nos comentaron a algunas de ellas

que había dejado dinero a este señor Pakistaní

que se lo debía y parece ser que tenía una deuda importante con él.

Incluso nos llegaron a decir que llegó a vivir en ocasiones con él.

También nos informaron de que había convivido con Pakistanís

en el segundo primer y segundo segunda después de venderlos.

Ella viviendo con bastantes súditos Pakistanís en esos pisos.

Todo el mundo giraba en torno a lo mismo

y ante la extrañez ahora

que ella hubiera comprado posteriormente el tercero-segunda

y, sin embargo, viviera en frente en el tercero-primera.

La policia es veu a venir

que será difícil confirmar el que expliquen a aquestes dones.

És a dir, comprovar si fa 4 mesos la víctima vivía en paquistanesos,

qui eren en quins pisos i en quin moment.

Muchos de ellos estaban ilegales en España,

ministrés timamente abrando,

y, en fin, incluso que vivían en pisos patera,

que ya sabemos lo que es,

que viven mucha gente, se van cambiando cada semana.

Tienes 12, 14, algunos sabemos que eran fijos,

como luego averiguamos,

pero no todos los que vivían eran fijos,

con lo cual, claro, era una dificultad enorme.

Hi ha un fil per estirar.

Un altre equip d'investigadors s'ha mirat les dades

del registre de la propietat

i ha localitzat el propietari del pis

on la Maria del Carmen vivia de lloguer quan la van matar.

Lo único que el propietario nos dijo

es que la fallecida le había pedido

que por favor le cambiara la cerradura

y que quería una cerradura de seguridad de cuatro vueltas.

Sí que parece ser esto,

coincidir que en las últimas semanas de su vida

pues la fallecida tenía miedo.

Al registre de la propietat,

la policia també esbrine el nom de la persona

que va comprar els dos pisos a la víctima.

El comprador és un ciutat de paquistanes.

L'home explica a la policia que coneix molt bé el muxac.

Diu que li va comprar un pis fa uns anys a Santa Coloma de Gramanet.

Abans que li fes d'intermediari

en aquesta compra dels pisos de la Maria Carmen.

Él sabía su nombre, nos aportó su nombre

y ya desde ese momento ya lo teníamos identificado.

Quan diu que sabía su nombre

vol dir que en sabia el nom complet.

I amb el nom complet,

la policia ja pot saber qui és el muxac i investigar-lo.

Este señor se encontraba de baja en la Sula Social,

desde el año 2003.

Y parece ser que había cotizado años antes

como en una empresa de construcciones.

Estaba metido entre comillas en el mundo de la inmobiliaria.

Trapecheaba, por así decirlo, en el mundo de la inmobiliaria

porque no tenía ninguna empresa oficializada ni nada.

También hicimos una investigación patrimonial

y no tenía ni un duro.

En el banco, ya sabemos que muchas veces en estos círculos

se mueven con dinero en metálico y tal.

L'actual propietari dels dos pisos que es va vendre la víctima

també explica a la policia que el muxac,

dos homes que eren família seva,

i la víctima van viure plegats

en un dels dos pisos de Banxvells

que ell va comprar a la Maria del Carmen.

La policia troba que tot plegat és molt estrany.

En esos pisos que habían sido de su propiedad

y que ella los vende a un pakistaní,

ella continua viviendo ahí con un montón de pakistanés.

Com que el testimoni ha parlat de dos familiars del muxac

que vivien amb ell,

la policia li ensenya les dues fotografies

que tenen del pakistanès de 40 anys

i del de 20 anys que han identificat pel rebut bancari

i per l'empremte al pis propietat de la víctima.

El testimoni els reconeix,

explica que aquests dos familiars del muxac

són oncle i nebot entre ells.

La policia no trigue a trobar-los.

Ara viuen en un pis del carrer alcolea al barri de Sants

i treballen també a Sants.

Estos familiars, con los que tenían mucha relación,

incluso para de ser que vivía con ellos,

eran cocineros en un restaurante del barrio de Sants.

Paseos en Antonio.

Que treballin de cuiners posen alerta a la policia.

Els cuiners saben tallar carn.

Per no deixar cap ser rell obert,

els policies investiguen també el comprador dels pisos,

l'home que els ha posat sobre la pista del muxac

i els dos cuiners.

I resulta que es dediquen a un ofici

que fa que se'l mirin amb els altres ulls.

Averiguamos o nos dijo que vivían en la calle Carretas

y él estaba constaba como trabajador en una carnicería.

También de la calle Carretas.

Es sí bien por la investigación posterior que vimos,

tampoco iba físicamente la carnicería a trabajar.

Realmente envidía de los pisos que había comprado

y de los alquileres, ¿no?

El carrer Carretas es el Raval.

Es corcollen el pis que conste com a domicili d'aquest testimoni

i la carnicería un represente que treballa,

però no hi troben res d'interès.

La policia continua reconstruint el dia a dia de la víctima

i se'n va a la sucursal bancària de Badalona,

on la Maria del Carmen tenia els diners,

i on havia fet els tràmits de les operacions de compra venda.

La directora de la sucursal reconeix de seguida el muxac,

diu que la víctima sempre anava al banc amb ell.

Nos comentaron en la entidad bancària

que el que dirigía las operaciones era este señor pakistaní.

En concreto nos dijeron que la fallecida de Maria Carmen,

cuando estaban negociando y van a hacer los papeles,

siempre miraba a este señor antes de tomar una decisión.

Y lo que decía este señor,

Maria Carmen lo corroboraba o lo decía.

La directora de la sucursal també explica

que el muxac va anar a l'oficina al Juliol

un mes després que aparegués el cadàver,

que aleshores encara estava sense identificar.

Este señor había estado en la entidad bancària

preguntando por el movimiento de las cuentas de la señora

y que no le habían dado ningún dato al no fiarse al parecer de él.

Y comentó que había discutido con ella y matizó.

He discutido con ella pero de forma no violenta.

Esto textualmente nos lo declararon así

y que habían discutido sobre la venta del tercero segunda.

Porque parece ser que no había llegado a un acuerdo

o Maria Carmen ya no se guiaba

y también parece ser que le reclamaba dinero que le debía.

A la policia li sembla molt estrany

que el muxac volgués deixar molt clar davant dels empleats del banc

que s'havia discutit amb la Maria del Carmen,

perquè la discussió no havia estat violenta.

El banc també expliquen que la Maria del Carmen

havia posat a la venta el tercer segona,

el pis que tenien propietat abans vells,

a través d'una immobiliària.

La policia va a la immobiliària,

interroguen l'empleat que van a veure el pis

per comprovar com estava

i van a l'1 de juny 3 dies abans que matéssim la Maria del Carmen.

Quedó con la fallecida para ver el piso.

Entonces en él mismo pudo observar

cómo había varios extranjeros instalados,

pakistanís, y manifestándole la fallecida directamente

que eran unos amigos suyos que estaban instalados en el piso.

Esto le impactó a este señor,

ya que el piso estaba en mal estado, por la suciedad,

estaban encima de colchones en el suelo

y sí que le llamó la atención que uno de ellos era mayor

de entre 50 o 60 años, un poco calvo, con bigote.

L'empleat de la immobiliària reconeix el muxac

i els seus dos familiars

quan li ensenyen les fotografies de tots tres.

El de la immobiliària, que el dia 1 de juny,

dice que no, estos niños están viviendo ahí.

Estaban durmiendo encima de un colchón, los tres.

Esta fue una declaración un poco que nos confirmaba

que realmente todo estaba relacionado

con estas tres personas,

que se relacionaban mucho con la fallecida

y que en concreto estaban aprovechándose

una manera del tema de los pisos,

tanto en la venta como en la residencia.

Els investigadors tenen un testimoni

que situa el muxac i els seus dos familiars vivint

a la porta del davant de la víctima tres dies abans del crim.

I just en aquest punt de la investigació, el dia 28 d'octubre,

quan han passat quatre mesos dels fets,

el cas torna a fer un gir inesperat.

Crims.

El relat dels moments foscos de la nostra societat.

Amb Carles Porta.

El principal sospitós, el muxac,

sorprèn els investigadors i fa un pas endavant.

Es presente pel seu compte a la prefectura de la Yetana.

Las investigaciones estaban moviendo por el ámbito

de los súditos pakistanís.

Habíamos hablado con toda la gente que les iría en baños viejos.

En fin, habíamos revolto un poco lo que es el avispero.

En la investigación, claro, evidentemente se dio cuenta

que muy probablemente estaríamos investigando a él,

pues se presentó voluntariamente a finales de octubre

en el grupo de homicidios.

Y le tomamos evidentemente declaración

en esos momentos en calidad detestivo.

El muxac explica que feia anys

que coneixia la víctima

i admit que li devia 6.000 euros.

Negue que tingués una relació sentimental amb ella

i que s'hi vulgués casar.

Diu que només l'assessorava en temes immobiliaris

i que no n'havia sabut res més des que a principis de juny

havien discutit sobre com vendre el pis

que la víctima tenia abans vells.

Él nos dice que discutieron por motivos económicos.

Ya que, según Mari Carmen,

quería obtener más dinero

y quería poner un precio al piso.

Según él, nos dijo que a él le parecía excesivo

y él dice que se marchó del piso de la fallecida

donde parecía que estaban hablando,

estaban teniendo esta discusión

y no la volía ver ni llamarla por teléfono ya que no le apetecía.

Esto nos lo declaró de forma literal.

Sucediendo esto, según él, a principios del mes de junio.

O sea, dos o tres dies, como mucho,

antes de la aparición del cadáver.

El moixac diu que ell i els seus dos familiars

van viure els dos antics pisos de la víctima d'abans vells,

però mai en vella.

Afirme que mai van estar-se al pis

que era propietat de la Maria del Carmen

en el moment de la seva mort

i on els va veure el de la immobiliària.

La policia deixa marxar el moixac.

Al cap d'uns dies interroguen també, com a testimonis,

els seus dos familiars, els cuiners, que són oncle i nebot.

Pregunten el nebot,

com s'expliquen que hi hagués una empremta seua

al pis propietat de la Maria del Carmen.

Aleshores ell reconeix que hi va viure només uns dies a l'abril

i diu que després va tornar a un dels antics pisos de la víctima.

Manifesto además que se marchó del domicilio de baños viejos el 3 de junio

y no recuerda el motivo, según él, por el que se fue.

Cabe recordar que el 3 de junio es el día anterior

de la muerte violenta de Maria Carmen.

Els investigadors deixen marxar els dos familiars

i arriben els informes de la policia científica

sobre l'anàlisi dels desguassos i els esquichos de sang

que van trobar a l'escala de l'edifici de Baños Vells.

Sí que hi ha sang a la víctima, en un sitio, sí.

Els petits esquichos de la paret de l'escala

són de sang de la Maria del Carmen.

Ahí nos encontramos con caos, la programática.

Sangre, poca, gotas.

¿Qué denotan esas gotas del arma blanca?

Dejan esas salpicaduras o los gotos contundentes

y te dan, por decir algo en la cabeza, pues dejan esas salpicaduras.

Pero evidentemente en la autopsía no salió nada de eso

porque tampoco podía salir, porque gran parte del cuerpo faltaba.

Era la gran dificultad de esta investigación que fue teramarinera.

A lo mejor la mataron por la arma blanca,

pero no afectó a ninguna costilla.

Directamente, por ejemplo, dieron en el corazón

y es que en la autopsía no sale nada, porque el corazón no está

y la piel no está.

Es uno de los motivos por los que a lo mejor no está

la zona de los pechos, porque no lo problema, una puñalada.

Bueno, el tórax muchas veces es donde se produce

las salidas de la arma blanca.

Pero, claro, insisto, es una suposición.

La policia creu que el monxac i els dos familiars

podien haver assassinat i esquarterat la Maria del Carmen.

Yo aquí desconozco dónde la descuartizaron, no lo sabemos.

Pudo ser en uno de los pisos

y haberlo limpio súper, súper bien, puede ser.

Pero, por poder ser, puede ser.

Puede ser que en otro sitio, que se le van a otro lado

y metían una maleta y lo desconozco, no lo sé.

Sólo sabemos, las cosas objetivas es que hay sangre por predicción.

En la escalera, entre el segundo y el tercero,

que en el tercero y el segundo viven estos señores

dos días antes de la muerte y lo niegan,

que han vivido con ella en el segundo y el segundo

y lo niegan, que tenían vivido al Paquistaní,

tenemos toda esa serie de indicios

que fue lo que nos provocó la detención.

El 29 de novembre del 2004,

6 mesos després que es trobés el cadàver,

la policia deté el moixac i els dos familiars

al seu domicili del carrer Alcolea i es corcollen el pis.

Hi ha targetes de l'oficina bancària de Badalona,

on tenia els diners la víctima.

A la policia li crida l'atenció una altra cosa.

Se encontraron en el pisotament i en el teleregistro

algunos calendarios de carnicerías

de la zona del Raval de Barcelona,

que pudieran denotar la relación

de estas personas con ese gremio.

Hablamos con los carniceros y tal.

Nadie nos dijo, sí, sí, ha trabajado conmigo aquí.

L'escorcoll no aporta indicis nous.

A les declaracions que fan tots tres com a detinguts,

repeteixen el que hi ha bandítems enrere com a testimonis.

El jueu a institucion que llevaba la causa,

los ingresó en prisión condicional

a espensas de los resultados

de los análisis de policía identífica.

I és que la investigació encara està en marxa el laboratori

i la jutgessa espera resultats.

Recordeu que al principi de tot us hem explicat

que havien enviat analitzar la maleta on va aparèixer el cos

i mostres de material de sota les ungles de la víctima.

Doncs quan fa dos mesos que el sospitoso sona presó,

el gener del 2005 arriba l'informe de la policia científica.

Se localizaron restos de adent en la bolsa,

en les sasas de la bolsa

i en les uñas de la víctima.

Esas muestras permitieron obtener un perfil de barón

mezclado con el perfil con el ADN de la fallecida.

Entonces ahí teníamos un perfil de barón.

Comparen aquest perfil d'home amb les mostres d'ADN

que han agafat dels tres detinguts.

Quan la policia pensa que hi ha autetoll lligat,

els cau una dutxa d'aigua freda.

No coincidió, al final, con ninguno de los tres detenidos.

Lo que desde el punto de vista policial

no descarta que los tres detenidos

tuvieran participación en la muerte.

Solamente nos añadiría alguna cuarta persona.

La jutgessa deixa en llibertat el moixac i els seus dos familiars.

La policia no veu cap altre fil alternatiu per estirar.

La única problemática que ella tenía era económica

y era con esta persona y con las personas que se relacionan.

El cas queda aparcat.

Fins que el pic de l'estiu

va trucar a la policia des de la platja de Sant Sebastià,

és 21 de juliol de 2005,

ha passat més d'un any des de la troballa del cadàver mutilat.

Cuando se encontraba una pareja paseando con su perro

al final de la Playa de la Barceloneta,

parece ser que el perro, jugueteando,

pues escarbando, localizó una cabeza humana.

Enseguida nos llamaron, fuimos hacia el lugar,

pensando que podía tratarse del resto de partes del cuerpo

en descuartizado.

Son las partes del cadàver que faltaban.

El cap, les cames de genoll en avall i les vísceres.

Han aparegut a menys de 500 metres d'on hi havia el trolei fa un any.

Aleshores van pentinar amb tractors un radi de 500 metres de platja

al voltant de la maleta.

No ho van trobar perquè això no era la sorra

on la gent s'estira a prendre el sol.

Eso aparece fuera de la playa,

en una zona ballada al fondo de la playa,

viendo hacia lo que es actualmente el Hotel Vela,

era como un rincón donde había no basura,

había cosas que gente había tirado hace tiempo.

No era la playa-playa, lo recuerdo como un muro de metro y media

aproximadamente que estaba al final de la playa.

Entonces detrás de ese muro había como un rectángulo

y en ese rectángulo había desperdicios,

y es donde estaban las bolsas enterradas.

Estas sí que estaban enterradas, no mucho,

pero estarían enterradas medio metro o un metro.

L'estudi d'ADN i l'autòpsia a aquestes segones restes

van confirmar que eren de la víctima.

Els forences només van dir que el cap tenia la pell,

no van poder donar cap altre dada nova.

Al estat tancat en una bolsa de plàstic,

les condicions ambientals són unes,

mira tal com estava era plastilina, tot.

Saps com la plastilina?

Amb una pudoforta, tota la massa muscular.

Està en un procés de conservació que diem és una maceració,

a un any vista està en un lloc tancat sense els sícs gent

i que si hi hagués una, per exemple,

la impronta d'una navalla, et perds.

Nos dos pensamos que primero enterró eso

y luego se llevó el otro a deshacerse de ello en otro sitio.

Probablemente esa segunda bolsa la iba a enterrar en algún otro sitio.

Probablemente en la playa d'amén,

pero enterrada en algún otro sitio.

No la enterró, pues ¿por qué?

Probablemente se asustó con alguien que vio o algo así

y no se complicó la vida.

Aquí me largo.

El cas continua obert,

aviat farà 20 anys del crim i prescriure.

I el comissari recorda un comentari que els va fer el muxac.

Dijo, sin la verdad, sin preguntarle,

que Mare Carmen a la Fedecía le gustaba pasear

por las mañanas a unas tempranas por la pared de la Barceloneta.

Gràcies per escoltar-nos.

Tornem-te en aviat com puguem.

Gràcies per escoltar-nos.

Amb les veus de Catalunya Radio.

I a un bel été

qui ne craim pas l'auton

en mediterrané.

Il y a l'odeur du sang

qui flotte sur ses rives

et des pays meurtri

com un temps de plaer vives.

Desils barbelés

des murs

qui en prison

il y a un bel été

qui ne craim pas l'auton

en mediterrané.

Il y a desoliviers

qui meure sous les bombes

là où est apparu la première colombo

des peuples oubliés

que la guerre moissonne.

Il y a un bel été

qui ne craim pas l'auton

en mediterrané.

Dans ce bassin je jouais

lorsque j'étais enfant

j'avais les pieds dans l'eau

je respirais le vent

mes compagnons de jeu

sont devenus des hommes

les frères de ceux-là

qui le monde abandonne

en mediterrané.

Le ciel est endeuillé

par-dessus l'acropole

et liberté ne se dit plus

en espagnol

on peut toujours rêver

d'aten

et Barcelone

il reste un bel été

qui ne craim pas l'auton

en mediterrané.

Machine-generated transcript that may contain inaccuracies.