Crims: Les Thelma i Louise franceses

Tot el que sentireu en aquest programa ha passat.

Els fets i els llocs són reals.

Alguns diàlegs estan dramatitzats,

però el seu contingut consta en documents

o surt de testimonis que eren el lloc dels fets.

En algunes descripcions, aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crimes reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Dues amigues franceses fan una ruta amb cotxe pel nord d'Espanya.

Estan divorciades i els fills ja van a la seva.

Totes dues són militants del Partit d'Esquerra Ràdical,

la França i en Submisa.

Només fa sis mesos que es coneixen,

però aquesta amistat s'ha convertit en l'epicentre de la seva vida.

En el moment dels fets, algú les va patejar

com l'Estelma i l'Uis franceses,

com si fossin una suscensarendón i una gina d'aiguis

abocades a un desenllàs fatal.

Hola a tothom, soc Carles Porta. Gràcies per escoltar-nos.

La història d'avui comença a l'arragó,

però tots els personatges que hi surten són ciutadans francesos.

El cas recorden alguns moments un altre francès tristament cèl·libre,

el protagonista de la novel·la de Manuel Carrer l'adversari.

Aquell impostor que va preferir matar

abans que assumir una vida de mentides.

I ens portarà a descobrir un perfil criminal

que actua com l'aranya que atrapa les víctimes a la seva teranyina.

Intentarem posar llum a la foscor. Comencem.

If thine is the glory, then mine must be the shame.

You want it darker. We kill the flame.

Grims. Per què matem?

Millified, crucified in the human frame.

A million candles burning for the help that never came.

You want it darker.

I'm ready, my lord.

El relat dels moments foscos de la nostra societat.

Grims. Amb Carles Porta.

A mitjans del mes d'agost del 2018,

SOS del rei catòlico és ple de turistes.

És un poble morellat al nord d'arragó,

a prop de la frontera amb Navarra.

Ens el descriu la periodista de Tele5 i Holanda Pinilla.

Un pueblo precioso, de interior,

un pueblo que suelen visitar en verano,

mucho turista navarro y francés.

Un pueblo tipo medieval,

donde además verla en su día rodó la vaquilla,

con un entorno verde de bosques

para hacer trekking y rutas de senderismo maravilloso.

Entonces, no es raro ver turistas.

És dissabte 18 d'agost.

Fa molta calor i gairebé tothom està de vacances.

Tot i així, el Parque òlic de SOS del rei,

situat a uns tres quilòmetres del municipi,

dos operaris estan treballant per revisar una averia

en els molins de vent.

Cap al esno del matí, un d'ells fa un descobriment

que els obligue a trucar al telèfon d'emergències 112.

En SOS del rei catòlico,

en una zona aislada,

hay un paraje donde hay varios aerogeneradores,

unos molinos para electricidad de viento.

Y en la base del molino,

no en la misma base,

sino un poquito más apartado,

como si hubiesen querido un barranco,

echaba el cuerpo del cadáver.

Entonces estaba ahí medio tapado por unas zarzas.

Aquest que heu sentit és el cap de l'àrea de delictes

contra les persones de la Policía Judicial

de la Guardia Civil de Saragossa,

el caporal José Luis Sanz,

que poca estona després de la troballa del cos,

el pare òlic, rep la trucada.

Estava en el último día de mis vacaciones,

cuando me llama el jefe,

y me dice, oye, que tenemos un caso de una...

ha aparecido una chica en un sitio aislado,

en un aerogenerador, en la base,

que estaba fallecida y parece ser que ya ha varios días.

Está bien documentada y que se me podía incorporar

a mi puesto de trabajo.

Entonces me incorporé y acude al lugar de los hechos.

L'equip del caporal José Luis Sanz de la Guardia Civil

es dirigeix al lloc que ja està acordonat,

s'hi arriba per un camí sense asfaltar

que acabe a la zona dels aerogeneradors.

A simple vista se observa que el cuerpo presenta golpes

y que es una muerte violenta

y además es un sitio que daba la impresión

que ha bajado allí al cadáver.

El jutge, el forense i l'equip de criminalística

arriben al Parque òlic i comencen la inspecció ocular.

El caporal Luis Fernando Brinquis,

cap del laboratori de criminalística

de la Guàrdia Civil de Saragossa,

treballa als peus dels Molins de Vent.

Entras con cuidado para no poder pisar

o poder destruir alguna de las...

de los indicios que puedan quedar.

Esto es lo primero que es llegar al cuerpo.

Empeces a fotografiar de lejos

lo que puedes y ya vimos

y lo que sí que vimos fue el cadáver de una persona

que le habían arrojado,

lleva una camiseta, un pantalon corto

y coincidía más o menos con una persona de unos 60 años,

55 o 65 más o menos por allí, una mujer.

Entonces ya lo siguiente que haces es acotar la zona,

intentar ver todo lo que hay alrededor,

rodadas de vehículo pisadas

y luego ya proteger el cadáver, que es lo que se hizo.

Els agents observen el cos de la dona.

Ha sido semiarrastrada por allí,

la ropa es nueva,

entonces aparentemente no es una persona

que ha llegado de allí, no sé, una intigente o alguien que...

sino que es una persona que lleva una ropa bastante bien,

limpia, nueva y las heridas que lleva

sí que observamos algún arañazo,

una marca punzante que podía llevar

y sobre todo la herida del cuello.

La víctima porta roba esportiva de color rosa

i el caporal Lluís Fernando Brinquis

li crida l'atenció que sembla acabada d'estrenar.

Quedeu-vos en aquest detall

perquè serà essencial per fer avançar la investigació.

Els policies restregen tota la zona

per buscar pistes de què ha pogut passar.

En este caso se encontraron dos colillas de cigarrillo

de la misma marca, que era Andóngil,

que era un tabaco que no era muy frecuente.

No había varias toallitas, había dos toallitas juntas,

había unas fibras que se habían quedado enganchadas en una rama.

Els periodistes se s'aventen de la troballa d'una dona morta

i es desplacen fins al Parque òlic,

però es brinen molt poca cosa.

Amb tot, alguns mitjans apunten la possibilitat d'un mòbil sexual.

Al llegar a Sòs del Recatòlico,

nadie del pueblo, ningún vecino, se había enterado de nada.

Y no es un pueblo pequeño.

Tampoco es especialmente grande,

pero es un movimiento con mucha entrada y salida,

es decir, con mucho turista, con mucho turisteo.

El cadáver es traslladat

a l'Institut de Medicina Legal a Saragossa i en paral·lel,

els investigadors de la Guàrdia Civil

comencen a fer gestions per identificar-lo.

Abans han fotografiat empremtes del cadàver

per quan hagin de fer-ne la identificació.

A més, demanen que es guardin filmacions

de càmeres de seguretat que hi ha al municipi

i a les carreteres d'accés per si més endavant poden ser útils.

Empecemos a barajar un montón de hipótesis,

porque, claro, si una persona desaparece de su casa,

ya lleva varios días, pues empezamos a buscar en las bases,

a ver si tenemos nosotros algún desaparecido.

No había ninguna desaparecida que cuadrase

con la descripción de esta chica.

Empezamos a arrastrar todo tipo de tecnología,

circuitos de televisión, cámaras, antenar de telefonía.

Empecemos a mirar todo.

O llegamos a mirar los cruces de alterne.

Cap d'aquestes gestions dona resultat.

Com que no hi ha cap denúncia de desaparició

que encaixa en la descripció de la víctima

i tenint en compte que és un període de vacances,

els investigadors comencen a pensar que pot ser una turista.

L'endemà del descobriment, el 19 d'agost,

a la taula d'autòpsies, els forences analitzen el cadàver.

Allà és ja on desprotegem les mans.

El forence coge muestres de les uñas.

Corta les uñas, visopamos.

Se realiza isopo, que es coger con un algodoncito.

Visopamos todo el cuerpo,

para haberse habido contacto con otra persona.

Le cogemos la ropa.

Por supuesto, las zapatillas sí que nos extrañeron.

Las zapatillas Nike, rosas, también que eran nuevas.

Los calcetines eran marca Tent,

que también era una marca que se vende solamente

en una determinada tienda.

Y luego llevaba ropa interior, también nueva.

Vantalón rosa y una camiseta de tirantes, con un sujetador.

Els experts concloven que la dona ha mort estrangulada

amb una corda, un fil o un cable.

L'atac li ha provocat la ruptura interna de l'arteria caròtida.

Fa entre dos i cinc dies que és morta.

Claro, tiene que ser con un objeto o fino,

porque el surco que tiene ella es un surco incompleto.

Un surco incompleto es que no le rodea completamente el cuello.

Entonces lo que quiere decir es que alguien la ha agarrado por detrás

y la ha estado sujetando con fuerza.

No llega a atar, no llega a haber un círculo completo,

digamos, alrededor del cuello.

Y es un objeto que no es muy ancho,

porque si fuera muy ancho es más difícil.

A part de les ferides que li han causat l'amor,

els forences apunten al seu informe una vintena de lesions.

Ens les expliques, Lidioriols?

Dos tants amb arma blanca al coll, que no van resultar mortals,

una costella trencada i cops a la cara i al pit.

Descarten una agressió sexual.

A més, la dona té marques de rossegament als peus.

Això contrasta amb el fet que porta tota la roba molt nova,

i les bambes estan com acabades d'estrenar.

Sembla que les sabates les hi haurien posat després.

Entonces lo único que contábamos era en principio con la ropa,

la ropa de esta chica.

Los compañeros del laboratorio me pasan las imágenes de la ropa

y empezamos a arrastrear a ver la ropa nueva.

Entonces eso nos llevaba a la hipótesis

de que podrían haber comprado ropa

y haber vestido, haberla asesinado,

haberla vestido con ropa nueva y haberla llevada allí.

Entonces todas las imágenes de esta ropa que me pasa el laboratorio

observamos que lo que es el pantalón

era la marca que comercializa Carrefour.

Els investigadors contacten amb els responsables de Carrefour.

Els diuen que els pantalons curses comercialitzen en exclusiva

els seus establiments d'Espanya

i que fa poc els tenen a la venda.

Pel que fa als mitjons,

els agents comproven que són d'una marca

que només es ven a les botigues d'esports dècimes.

Empecemos indagar, a través de Carrefour

vemos los sitios donde han podido venderse.

Y además se nos ocurrió el mirar

que hubiese una tienda de décimas en galerías comerciales.

Donde está el supermercado de Carrefour.

Els agents demanen a totes dues cadenes

el llistat de vendes de pantalons, mitjons i bambes

del mateix model que portava la víctima.

Nos da la información de todos los Carrefour de España

y que además están próximos por galería comercial

al comercio de décimas.

Y nos dan todas las ventas que hay.

Empecemos a mirar porque, claro,

en unos han comprado pantalón

pero no se ha comprado cartetines en décima.

Entonces empezamos a descartar.

Els investigadors comparen els llistats de compres

per veure si troben algú que hagi comprat

totes tres peces de roba en un mateix centre comercial

i en hores properes.

S'entran a sé per començar

en les que s'han fet més a prop de sòs del rei.

Després de mirar molts llistats

la Guàrdia Civil aconsegueix una pista prometedora.

Se habían adquirido ambas prendas

en el establecimiento comercial Carrefour,

en la localidad de Jaca.

Pantalón y zapatillas.

Y que minutos más tarde

se habían, en el décimas que hay,

en la galería comercial de Jaca,

se habían adquirido unos calcetines

y que habían sido pagados con la misma tarjeta.

El 21 d'agost, tres dies després de la troballa del cadàver,

l'equip del caporal José-Louis Sanz

es presente en aquest centre comercial

de la ciutat aragonesa de Jaca

a uns 80 km de sòs del rei catòlico.

Els dos establiments, Carrefour i Décimas,

els donen el tiquet de compra

i el comprovant de la tarjeta bancària

amb què es va fer el pagament.

Va ser el 10 d'agost, 8 dies abans que paregués el cadàver.

Sacamos el circuito de imágenes

y comprábamos que efectivamente

vemos cómo se realiza la compra en la caja del Carrefour

y nos sorprende que eran dos mujeres

y una de ellas iba en silla de ruedas.

Entonces, por la descripción que os hablamos en las cámaras,

la fallecida nos cuadradaba

con la que no iba en silla de ruedas.

Por lo tanto, teníamos ya dos mujeres,

una de ellas que habíamos encontrado fallecida

y la otra que iba en silla de ruedas

que no se sabía nada de ella.

La titular de la tarjeta amb què s'han fet les compres

és Pascal Lenglar.

També analitzen les imatges de les càmeres.

La dona en cadira de rodes és de complexió molt grasa

i porta els cabells curts.

I la dona que s'assembla a la víctima és Morena,

porta mitja melena i és prima i menuda.

Les autoritats franceses faciliten les dades de Pascal Lenglar

i s'enfala identificació oficial a través de les empremtes.

És la dona trobada morta als peus dels Molins de Vent.

Pascal Lenglar té una dona de 58 anys, estava divorciada

i era mare de dos fills de 26 i 28 anys.

Vivia a Martinyà Surgell,

un poble a uns 20 quilòmetres de Bordeus,

a la regió de Quitania, a l'U.S. de França.

Ara els investigadors els obre una incògnita important,

qui és la dona de la cadira de rodes i on pare.

De moment, miren si els últims dies s'han fet reserves

en hotels de la zona a nom de Pascal Lenglar.

Descobrimos que efectivamente en la localidad de Jaca,

en dos hoteles, se habían hospedado,

en el hotel Jacectania y en el gran hotel.

Se habían hospedado.

Entonces, vamos al hotel, allí únicamente tuvimos

que había quedado registrada la fallecida, Pascal Lengar.

Evitaban registrarse las dos personas

y evitaban registrarse.

Según nos dijeron los empleados del hotel

que llegaron incluso a decir en alguna ocasión

que es que la otra persona está huyendo de su pareja

porque había sido maltratada en su país.

Por lo que sea, no querían registrarse las dos.

La Guàrdia Civil de Dueis, que Pascal Lenglar

i la dona amb cadira de rodes estaven fent turisme per Espanya,

llavors comença a reconstruir el viatge de les dues amigues.

Efectivamente nosotros ya pedimos información

a las centrales de reservas

y comprobamos que en España han pasado por nueve establecimientos hoteleros.

Establecemos que el primer hotel en el que se alojan

fue un hotel de Guipúzcuà

y fue la noche del 4 al 5 de agosto.

Es el primer hotel en el que se alojan.

Por lo tanto entendemos que esa es la fecha con la que entraron.

Tal com explica el caporal José Luis Sanz,

si les amigues van arribar a Espanya el 4 d'agost,

quan va aparèixer la víctima,

feia unes dues setmanes que estaven de viatge.

Li dieu rióls quina ruta havien fet.

Les dues dones van travessar la frontera el 4 d'agost pel país basc

i es van allotjar el poble d'Ornieta a la província de Guipúscuà.

Després van passar dos dies a Jaca, del 5 al 7, en dos hotels diferents.

Les següents etapes van ser que en Fran,

molt a prop de la frontera francesa, ja va a l'Aragó.

També van anar a Javier, a Navarra i, finalment, a Sòs del rei.

Viajaven en cotxe i s'allotjaven en hotels i paradors sense grans luxes.

Abans d'arribar a la següent etapa,

reservaven, a través d'internet, dues o fins i tot tres habitacions.

Segons els responsables d'alguns hotels a qui entrevista la Guàrdia Civil,

la relació de les amigues no passava per un bon moment.

En ocasiones, había discusiones entre ellas

y sobre todo, deberían mucho alcohol,

que podían acabar perfectamente.

De hecho, en uno de los hoteles se dejaron una botella de ginebra,

a mitad de consumir, que bebían mucho alcohol

y que se embriagaban y que incluso discutían.

De moment, els investigadors només han trobat reserves en nom de la víctima,

però no es donen per bençuts.

Hacían las reservas a través de internet,

pedimos información a las diferentes empresas de reservas de hoteles

y sí que vimos que en algunos hoteles

sí que se había registrado con su nombre bueno la de la silla de ruedas.

Després de moltes gestions,

els agents d'investigació aconsegueixen obtenir el nom d'aquesta segona dona,

la que va amb la cadira de rodes.

Es diu Natali Pac,

i és una ciutadana francesa de 54 anys.

Pel que fa a la tercera persona,

per qui havien reservat habitació en algun dels hotels,

no entenen cap pista.

A cap dels establiments l'han vist.

Uns dies després de la identificació formal,

la policia francesa busqui els dos fills de la Pascal

i el cita a comissaria per informar-los

que s'ha trobat el cos de la seva mare a Espanya.

Ho expliquen l'advocat de la família Nicolás Roteba Rall.

Els fills estan destrossats i horroritzats,

i ho vinculen al viatge i amb la Natali Pac.

Els dos fills de la víctima comenten a la policia

que no els agradava la relació de la seva mare amb la Natali Pac.

Els fills de la senyora Lenglar,

de seguida estan intrigats

i desconfien amb l'arribada de la Natali Pac

a la vida de la seva mare,

que estava una mica sola,

que no tenia una vida social gaire intensa,

que no tenia parella,

i això era una cosa que a ella li feia mal.

De parella no en tenia, diuen els fills,

i tampoc gaire és amics,

però sí que havia aconseguit tenir una certa vida social.

Tenia una vida social vinculada a la feina,

que havia conservat tot i està a vegades de baixa,

i tenia una vida social molt vinculada

a la seva militància política d'esquerres,

que havia iniciat a l'adolescència,

quan es va afiliar les joventuts

de l'expresident François Mitterrand fins a l'actualitat.

Ara compromès amb la campanya presidencial de 2017,

que es va afiliar a les joventuts de l'expresident François Mitterrand,

a la campanya presidencial de 2017,

pel partit de Jean-Luc Mélenchon, la França Insoumise.

Durant la declaració a comissaria de la policia francesa,

els fills recorden haver rebut alguns missatges al mòbil

i algun corrau de la seva mare amb un to estrany.

I tornarem més endavant.

Ara continuem amb la investigació de la Guàrdia Civil.

Les gestions de la Guàrdia Civil

permeten obtenir una informació que serà important.

A més de les reserves d'uteles a Espanya,

també s'han reservat hotels a França

amb la tarjeta bancària de la víctima quan ja estava morta.

Algú està fent servir la seva identitat i els seus diners.

Ara que saben qui és la dona que viatjàvem la víctima,

els investigadors es fixen en un detall important.

Ya con su identidad, como nosotros ya comprobamos,

que el día 15 al 16 de agosto se alojó ella sola en un nostal,

y el último en el que se alojó ya ella sola,

la mujer que iba en silla de ruedas,

fue el día en sos del rey católico

y fue en la noche del 15 al 16.

Ja ho hem sentit.

Després de viatjar 10 dies amb la seva amiga,

el dia 15 la Natalipac es va allotjar a tota sola

en un nostal de sos del rey.

Tenint en compte que la víctima la van trobar el 18 d'agost

i que aleshores ja feia uns quants dies que era morta,

els investigadors fan una hipòtesi sobre la data del crim.

Salen del hotel del Parador Nacional.

Nos dos sabemos que estaban vivas,

que salen las dos juntas

y que salen en torno a las 12 de la mañana.

La última vez que se vio con vida a la fallecida

fue esas horas, en torno a las 12 de la mañana,

del parador de turismo, de sos,

y de realizar el pago con la tarjeta de la fallecida.

Entonces ya empezamos a cutar un poco

y sabemos que el fallecimiento ha tenido que ser el 15 de agosto

a partir de las 12 de la mañana.

La Pascal té un renaul clio de color blau-elèctric segons

que confirmen els policies

i és amb aquest cotxe que feien el viatge.

Es comencen a revisar totes les gravacions

que s'havien preservat a l'inici de la investigació

i també les del carrer Fur i dels entorns dels notals

i veuen com el 16 d'agost,

suposadament l'endemà del crim,

el renaul clio va anar fins al Parc Eòlic.

Pot ser que conduïs la Natali?

Vimos que ese vehículo, una de las cámaras,

capta el vehículo en dirección al paraje

donde la carretera que lleva a comunicar

con el paraje donde apareció el cadáver

y que minutos después vuelve.

Más o menos donde está la cámara al lugar donde

aparece el cadáver se tardan unos diez minutos

y cuadraba lo que es el tiempo

y vuelve hacia allí y luego vuelve carretera ya,

dirección Francia.

Nosotros esa información se la pasamos a los compañeros

de policía francesa

entonces ellos ya realizan las gestiones

y efectivamente nos la localizan.

Els investigadors sospiten de la Natali Pacte

però no entenen com una dona amb cadira de rodes

pot matar una persona amb tanta violència

i després arrossegar-la per tirar-la per un barranc.

Creuen que li podria haver ajudat algú.

La policia francesa comprova que la Natali Pacte

s'ha instal·lat des de fa uns dies

en un càmping de la localitat francesa de Saint-Séver

a uns 200 quilòmetres de sòs del rei,

el sud-oest de França.

Ven que es que está moviendo con el vehículo de la fallecida

y que ha adoptado su identidad.

Es decir, se hospeda con la comentación francesa de la fallecida,

paga con la tarjeta de la fallecida,

es decir, ha usurpado el estado civil de la fallecida

y ha estado operando como si fuese ella.

Amb aquesta informació,

la policia francesa decideix detenir-la.

El 5 de setembre, quasi tres setmanes després que aparegués el cos,

els agents es desplacen al càmping de Saint-Séver.

El que sembla que està fora de dubte

és que, com a mínim, hi ha un delicte d'usurpació d'identitat.

A més, volen preguntar-li

per què no ha denunciat la desaparició de la seva amiga

i qui és la tercera persona per qui feien les reserves.

De hecho, es curioso que los compañeros franceses,

cuando van a proceder a su detención,

la llaman por el nombre de la fallecida y se responde.

O sea, le dicen Pascal, y entonces ya se vuelve y se responde.

Entonces, cuando proceden a su detención.

Durant l'actuació policial per arrestar Nathalie Pack,

que va amb cadira de rodes,

els investigadors francesos troben aparcat al càmping

del Renault Clio Blau Electric.

Recordeu que és el cotxe de la víctima

amb què les dues amigues viatjaven per Espanya.

Els agents comencen l'escorcoll del Bungalow i del cotxe.

A partir d'aquí, tots som sorpreses.

Escolta'm el fiscal francès que portarà l'acusació, Jean-Luc Gadot.

Durant l'escorcoll del Bungalow

trobem roba de la senyora l'englard tacada de sang.

Encara hi ha sang en una sabata.

Hi ha unes ulleres de la senyora l'englard al cotxe,

i a sang, una part de la sang a l'interior del cotxe,

no s'havien atejat del tot.

O sigui, les pistes no estaven esborrades del tot.

La policia francesa localitza la maleta de viatge

amb la roba de la víctima, el seu mòbil,

un cable de carregador de telèfon, el seu ordinador,

la seva documentació i les tarjetes bancàries.

Nathalie Pack ha reservat el càmping per un mes

en nom de la seva amiga i ha pagat amb els seus diners.

Nosotros nos trasladamos a bordeos para cooperar

y para estar con la policia francesa

en las actuaciones que estaban realizando allí.

Y, efectivamente, hacen la especie ocular del lugar,

o sea, del vehículo, encuentran abundantes restos de sangre,

incluso una navaja de pequeñas dimensiones

que también estaba ensangrentada, unas gafas de sol,

también de las gafas, donde encuentran impresa

también una huella ensangrentada de la detenida.

Durant el registre, els investigadors troben un indici

que en aquell moment no saben desxifrar,

però que més endavant serà important,

una tarjeta de fidelitat d'una botiga de jardineria

situada a prop de la frontera amb Espanya.

Per la data en què va ser fet el 29 d'agost i per la ubicació,

creuen que pot servir per esbrinar

què va fer la dona els dies posteriors al crim.

Després del registre, els agents determinen

que el crim es va cometre a dins del cotxe.

Les restes de sang, el seient del copilot,

confirmen que la pascal hi era asseguda quan la van matar.

Després, l'autor, o els autors, la van treure del vehicle,

la van arrossegar i la van tirar pel barranc on la van trobar,

al parc queòlic de Sòs del Rei.

Davant les evidències, la policia s'emporte detinguda a Natalipac,

per la seva implicació a l'Homicide i de la seva amiga,

Pascal Lenglà.

Un cop a comissaria, la sospitosa és límite a dir

que no recorda res,

tampoc dona cap pista sobre la persona que anava amb elles.

Escolta'm el relat del fiscal Jean-Luc Gadot.

A la declaració davant la policia no ho coopera,

en realitat no ho explica mai tot.

Llavors tot ens arriba per fragments.

Ella es fa la víctima i quan li demanem sobrefeits concrets,

té una llacuna a la memòria.

Sapa el que ha passat abans i després,

però durant els fets té un forat negre.

Natalipac canvia d'actitud davant la jutgessa d'instrucció

i admit que podria ser l'autora del crim,

però diu que no recorda res amb claredat.

La magistrada l'envia a presó provisional.

De moment no hi ha res que permeti als investigadors

determinar si la tercera persona

que aparentment viatjava amb elles

va aparèixer en algun moment

o hi ha hagut cap altra implicació.

El rastreig dels dispositius electrònics

potser donarà alguna resposta.

En paral·lel, els investigadors

revisen els comptes bancaris de la Pascal.

Durant els 15 dies després del crim,

va intentar treure molts diners

del compte corrent de la senyora Lenglar,

que tampoc era una persona molt rica.

Va intentar treure 9.000 euros,

tot i que finalment només en vau tenir uns 6.000.

Amb l'anàlisi del telèfon de la víctima,

els policies veuen que Natalipac l'ha fet servir sovint.

També ha utilitzat el seu correu electrònic.

Després del seu retorn a França,

van enviar mails i missatges a la família de la senyora Lenglar,

dient que estava de vacances,

que s'ho estava passant bé i que tot anava bé.

Per més que Natalipac s'esforçés a imitar l'estil de la víctima,

recordeu que els fills van declarar davant la policia

que els últims missatges de la seva mare

els havien semblat una mica estrany.

Una de les preguntes que es fan els investigadors

és quina relació mantenien les dues dones i des de quan.

Pascal Lenglar i Natalipac s'havien conegut a finals del 2017,

mig any abans del viatge,

a través dels grups de debat del Partit d'Esquerra

radical liderat per Jean-Luc Mélenchon, la França Insubmisa.

La Pascal vivia a prop de Bordeus, a l'Oés de França,

i la Natalip a Molús, a l'és del país,

a més de 800 quilòmetres de distància.

La Pascal treballava al Departament d'Administració d'una empresa

de suministrament de gas,

i tenia un sou que li permitia viure decentment,

sense grans luxes.

La Natalip no tenia feina,

cobrava un subsidit d'uns 800 euros,

i tenia problemes per pagar el lloguer.

De fet, havia acumulat fins a 30.000 euros de deute.

En aquella època,

la Pascal tampoc passava per un bon moment personal

o comenta l'advocat dels seus fills.

La Pascal Lenglar no tenia cap patologia.

No era alcohòlica de manera patològica,

ni era depressiva de manera patològica,

però tenia els i baixos i era fràgil.

Algunes nits vevia massa, i llavors podia armar un escàndol.

I la Natalipaq arriba en aquest context

i jugarà amb les passions i les ferides de la Pascal Lenglar

per apropar-s'hi.

Pascal Lenglar, per això, va proceder?

Al principi, la relació era virtual,

però amb el temps es van anar trobant en reunions polítiques

i manifestacions i van fer amistat.

Estaven divorciades.

La Pascal tenia 58 anys i la Natali 54.

Totes dues havien passat per períodes de depressió.

Amb els mesos, el vincle entre les dues dones

es va anar fent més estret.

Sobretot des que la Natali havia posat la Pascal en contacte

amb un amic seu, que es convertiria en el seu nou amor,

Frank Fatcho.

La seva relació girava entorn d'un grupúscle polític clandestí,

que treballava per defensar els interessos francesos.

El Frank en formava part i la Natali també.

I que ell va per la suite, al greu, de se raprochement.

Per tal d'aconseguir aquest apropament amb la Pascal Lenglar,

li explicarà històries una mica rocambolesques

amb la política de fons,

amb la campanya presidencial de fons,

amb la resistència francesa darrere a fons.

Una narració complotista, amb agents secrets,

amb coses i persones que necessiten protecció

per l'interès superior del país.

Això, a la Pascal Lenglar,

que fins ara no tenia una vida gaire trepidant,

li dona com un impuls.

L'assadueix.

Una impulsió, evidentment, s'ha de servir.

Els investigadors miren els corraus i missatges amorosos

entre la Pascal i el Frank.

Es tracta d'un pilot d'elicòpter,

ex membre dels serveis secrets francesos,

amb qui des de fer-hi uns mesos,

mantenia una relació epistolar.

També dedueixen que el Frank ha estat detingut

en un país estranger,

i que la Natali li ha aconseguit una advocada per ajudar-lo.

De fet, els últims missatges deixen entreveure

que el Frank està de camí per retrobar-se amb les dues amigues.

Havia d'arribar el 14 d'agost, un dia abans del crim.

Els investigadors creuen que el tercer viatger és aquest home.

Està previst que arribar a l'aigua,

que no és el que ha de fer.

Està previst que arribi a Espanya,

però com que hi ha aquest complot, només pot arribar-hi per mar.

En un valer hi va.

Això fa que trigui uns dies més,

perquè el viatge en valer és molt més llarg, entrena o cotxa.

O sigui, que ha de venir en valer,

i com que no hi ha ben esclar, no corre gaire.

Mentre tracten d'aclarir on és Frank Fatso,

els investigadors també miren què va fer la Natali Pact,

un cop va tornar a França.

Saben que l'endemà del crim, just abans de marxar d'Espanya,

va tornar al Parc Eòlic de Sos del Rei.

Creuen que ho va fer per amagar més bé el cos,

llançant-lo més lluny en una rasa.

Abans d'instal·lar-se el càmping,

va passar per alguns establiments hotelers,

i fins i tot va tornar a fugar esment a territori espanyol.

En concret, el 29 d'agost, 11 dies després de la troballa

del cadàver de la Pascal.

Va agafar el cotxe de la senyora d'Anglard

per tornar al lloc dels fets,

i durant el trajecte es va tornar a una botiga de jardineria

on va comprar una pala i cales.

Recordeu que abans us hem parlat d'una tarjeta de fidelitat

d'un centre de jardineria.

Els policies constaten que Natali Pact va planificar molt bé

aquest segon viatge express a Espanya.

Ens endona els detalls del fiscal Jean Luc Gadot.

Abans de fer el viatge, va buscar per internet,

i hi havia alguna informació sobre un cos trobat a sòs del rei.

Van veure que havia fet recerques amb sòs,

amb turista francesa, homicidi, etc.

I no hi havia cap informació sobre la troballa del cos.

També va buscar a internet quin era el mètode

i per què s'utilitzava la calz amb un cadàver.

És a dir, tenia tot el que calia per fer desaparèixer el cadàver.

Aquí hi ha una anècdota terrible.

Quan va comprar la pala i la calz a la botiga de jardineria

va fer-se una tarjeta de fidelitat.

Aquell dia, Natali Pact va conduir fins a Espanya

amb 25 quilos de calz i una pala.

Però l'arribar al Parc Eòlic de Sòs del Rei

ja no va trobar el cos de la Pascal.

Qui sí que hi havia per la zona era la Guàrdia Civil

fent interrogatoris per avançar en la investigació.

Por 15 minutos no nos causamos por ella.

Es que fueron 15 minutos, lo hubiésemos detenido aquí.

Pero vamos y va con su vehículo, es que era sorprendente.

Y va con el vehículo, además el vehículo,

donde se produjo el homicidio.

Ja a l'octubre, un mes després de la detenció,

arriben a la Guàrdia Civil,

els informes de les mostres d'ADN recullides

al Parc Eòlic de Sòs del Rei.

Si us recordeu, eren unes burilles de cigarrets d'en Gil

i unes tovalloletes.

Les anàlisis indiquen que els cigarrets

se'ls havia fumat la víctima

i pel que fa les tovalloletes,

contenen ADN de Natalipac.

Les fibres de roba trobades en una branca

corresponen a la samarreta que portava la víctima.

Per altra banda, l'anàlisi feta a França,

de la sang del Ganyibet, les ulleres

i la roba que els policies van trobant

les corcolls del bungalow de la detinguda,

determinen que és de la Pascal.

I també troben sang de la víctima

al cap de del carregador de mòbil.

En un interrogatori davant la jutgessa d'instrucció

i durant una reconstrucció dels fets

dins del renaul Clio,

aparcat a la comissaria de la policia francesa,

Natalipac va aportant llum el que va passar.

Com va poder matar la Pascal si va amb cadira de rodes?

O potser la va ajudar el misteriós Frank Fatcho?

Que encara no ha aparegut?

El fiscal i el capor al Sant responen.

No hi va ser amb cadira de rodes,

només s'hi passeja de tant en quant.

Crec que forma part del personatge.

Ivencia de rodes,

però no és que el problema que tenia

és que tenia dificultat per caminar.

O sigui, ella podia caminar,

perquè podia levantar si podia caminar,

però tenia cierta dificultat, debido a su complexión.

I, doncs, doncs, hi havia una sia de rodes,

perquè seria més còmode per ella,

más rápido pero podía caminar perfectamente,

y, bueno, perfectamente, con cierta dificultad.

Incluso conducir, o sea, que conducía el vehículo.

Un cop analitzats els dispositius electrònics,

els investigadors troben respostes sorprenents

sobre el Frank Fatcho, el pilot del copter.

Elle ne va pas hésiter a inventer un prétendent.

La Natalipa, qui inventarà un pretendent per la Pascal Lenglar,

que es dirà Frank Fatcho,

i que, casualment, és pilot,

com el seu ex-marit i pare dels seus fills.

És un personatge inventat amb qui només la Natalipa contacta,

i després adoptarà un nou mitjà per comunicar-se,

a través de mail, creant un compte fals,

i fent-se passar pel Frank Fatcho.

En sufezons passés, finalment, per Frank Fatcho.

Natalipa té un antecedent anterior per estafa,

i Frank Fatcho no és el primer personatge que s'invente.

La investigació aconsegueix demostrar que PAC

té tendència a inventar-se realitats paraleles,

i durant els anys que va estar casada,

el matrimoni va acumular molts deutes

perquè no pagava les factures.

Dèia que estava voltant per Europa.

A uns altres els va dir que publicava novel·les policíaces,

o que es presentava per ser diputada del partit de la França Insognisa.

Es va inventar també uns quants marits, tots imaginaris,

i tots amb una bona feina.

A uns els deia que si era un general,

a uns altres era criador de cavalls, o un periodista famós.

L'únic punt en comú de tots aquests marits

era que havien mort en un accident de cotxe,

on ella també hauria resultat ferida,

i que en el moment de l'accident

estava embarassada de bessons i els havia perdut.

Tot és completament fals.

No va tenir mai cap d'aquests marits.

Com que ja feia dies que voltàvem per Espanya

i el franc no arribava,

la Pascal ja havia començat a sospitar que tot era mentida.

Natalipac li va reconèixer la nit abans del crim el 14 d'agost.

La Pascal també va descobrir

que el grupúscle secret del franc era una farsa.

Segons el testimoni de Natalipac aquell dia 15 d'agost,

dins aquell cotxe mig d'un paisatge de Molins de Vent,

va fer una altra confessió a la Pascal.

N'estava enamorada,

i el franc li servia per dir-li tot el que sentia.

Era com el seu alter ego.

La resposta de la Pascal, segons la Natalipac, va ser demolidora.

La va rebutjar i la va menys tenir per la seva obesitat.

Però fiscal Gadó no s'ho acaba de creure.

Ella havia dit que és una decepció amorosa,

perquè pren consciència que la seva història d'amor no pot continuar.

Però en realitat no havia començat.

Aquesta explicació s'ha de prendre molta precaució.

Sobretot perquè després del crim actuarà molta calma.

Reservarà una nit a l'hotel amb els diners de la senyora Lenglart,

amb la seva tarjeta,

i després tornarà a França amb tota la seva roba, el seu ordinador,

el cotxe, els diners i la maleta de la senyora Lenglart.

Ella diu que en el moment del crim va entrar en pànic,

però se'n va a l'hotel.

És capaç de marcar el codi de la tarjeta, passar-la nit allà,

tornar tranquil·lament a França l'endemà,

i després tornarà a llançar-la el dia següent pel barranc.

El fiscal acaba de descriure la Fredor,

que segons ell va tenir Natalipac després del crim,

i afegeix un altre episodi dels dies posteriors.

Ja estava vivint el càmping,

i va voler reprendre el contacte amb la seva filla.

I aquí hi ha una anècdota particularment horrible.

Li va enviar a la seva filla

un regal comprat amb els diners de la senyora Lenglart,

i també li va regalar roba de la víctima.

La filla, el rebreu, va notar que la roba feia olor de perfum,

i va pensar que l'havia comprat a una botiga de segona mà.

Després la família de la víctima va reconèixer aquella roba.

És a dir, que Pac va regalar a la seva filla

un marc comprat amb els diners de la senyora Lenglart,

i roba seva que li havia sostret.

Un fet horrible, que a la filla li deixarà un trauma per sempre.

No s'ha de fer res.

Dos dels fills de Natali Pac

declaren durant el procediment judicial

i aporten algunes pistes de com era la seva mare.

Els fills asseguren que van patir agressions greus,

també violència psicològica, i també els seus animals d'acompanyia.

Totes les mascotes que tenien esmorien.

Un fill va tenir un hamster, i la mare li va matar.

La filla tenia gatets,

i es va posar a la rentadora,

i li va dir que hi havia entre tots sols.

La filla de la Natali, que ha rebut els regals,

no és l'única que ha quedat traumatitzada

per tot el que ha sabut sobre la seva mare.

Però un dels seus germans, l'experiència té un desenllàs fatal.

Va declarar com a testimoni al jutjat,

i pocs mesos després va deixar una carta i es va suïcidar.

Va explicar que el motiu era que no podia suportar tot el que havia passat.

Crims.

Per què matem?

El judici en jurat per l'Homicide i de Pascal Lengler

comença el 3 d'octubre del 2022

al Tribunal Penal de la Gironda, a la ciutat de Bordeus.

Tot i que el crim es va cometre a Espanya,

els fets es jutgen a França perquè la llei permet fer-ho

quan els responsables són francesos,

i ha d'anunciar dels afectats i el país ho reclama.

Han passat 4 anys des del crim.

Natalipac n'és l'única acusada.

Arriba a la sala amb cadira de rodes.

Té moltes dificultats per desplaçar-se.

L'acusada comença la seva declaració davant el jurat

explicant que va néixer a la ciutat francesa de Belfort,

en una família de 5 germans.

Parla d'una infància infel·lís amb nombroses mudances.

Segons assegure, va ser víctima de vexacions i abusos

per part del seu pare.

Diu que de molt petita va viure un episodi

que la va marcar per sempre.

Ara sentireu com ho relate el fiscal Gadó.

I després, una recreació de les paraules de la Natali,

recollides al diari sud-oest.

El seu germà petit va morir ofegat en un estany

prop de casa seva, quan ella tenia 4 anys,

i estava tota sola amb ell.

Els pares van intentar no culpar-la de la mort,

però els altres germans pensen que potser va ser ella

que el va empenya dins l'estany.

Jo tenia 4 anys.

Era com si m'imputessin a mi la seva mort.

Els pares la van enviar a viure a casa dels seus avis

durant el temps del dol,

i ella ho va viure com un abandonament.

En tornar a casa havia nascut un altre germà.

Diu que aleshores es van tornar a traslladar

i que era la seva mare qui l'educava a casa.

Segons ella, ho feia amb molta violència.

L'acusada continua explicant al jurat

com va ser la seva adolescència i l'entrada a l'etapa adulta.

Va mantenint moltíssimes coses als seus pares.

A l'institut va començar dient que estava embarassada,

cosa que era falsa.

Després va mantenir els seus pares i familiars

assegurant que estava estudiant medicina.

Va arribar a dir que s'havia essenciat

i el seu primer marit es pensava que era metgessa

i que quan sortia de casa al matí

se n'anava a treballar a l'hospital.

Però en realitat no tenia feina, no treballava.

No puc entendre com és que ningú se'n va donar.

Estava atrapada en aquesta història.

La vaig viure plenament com si realment hagués passat.

El matrimoni es va separar.

Ella va caure en una depressió

i la van internar en un centre psiquiàtric

on li van diagnosticar transtorn bipolar.

Va ser un esfundrament total.

La fi d'un somni familiar.

Vaig començar a caure a la visma, entrant de pressió.

Ja no sabia el que em feia.

Els meus fills ho van patir molt.

Després de fer un recorregut pel seu passat,

com és costum a França en aquest tipus de judicis enjurat,

Nathalie Pach respon sobre els fets de l'agost del 2018.

Confesse haver matat Pascal Lenglar

amb el cap de telèfon en un atac de furia

per la decepció amorosa.

Estan assegudes un al costat de l'altre dins del cotxe.

Pach diu que està molt enfadada

perquè se sent menys preada per la senyora Lenglar

i llavors agafa un cap la i l'estrangula.

El fiscal Jean-Luc Gadot

no es creu que les coses anessin així.

En primer lloc per les lesions que va rebre la víctima abans de morir

i també per l'historial de mentir des de l'acusada.

En el judici defenso que simplement l'havien desemmascarat.

Havien descobert les mentides sobre el pilot del copter.

Havia mentit.

La seva traïció havia quedat al descobert.

I un cop descoberta,

ja no té cap interès a continuar amb la senyora Lenglar

perquè la senyora Lenglar ja no li pagarà les vacances,

no serà mai més amiga seva.

Estan barallades, ja no la mantindrà.

En realitat, la seva sola presència

és un obstacle per continuar vivint a costadella.

Per l'advocada de la defensa, en canvi,

la Natali no és el diable encarnat

i recorda que va tenir una infància dura.

També destaque el vincle que unia les dues amigues,

que eren felices juntes,

i parla d'un últim viatge a l'estil Telma i Lluís

amb un final necessàriament tràgic.

L'advocat de la família Pascal

no en vol ni sentir parlar d'aquesta comparació.

Qui hagi vist la pel·lícula Telma i Lluís

veu immediatament la diferència.

El viatge de Telma i Lluís i el d'aquestes dones

no tenen res a veure.

Només que tot passen un cotxe i de vacances.

És una estratègia de la defensa

per construir una imatge més simpàtica

de l'acusada davant del jurat.

Natali Pak es mostra impassible durant el judici,

inclús quan declaren els seus familiars.

Estones està dreta i estones ha seguda la cadira de rodes.

No plora, no li cau ni una llàgrima,

ni una.

I mira que en algun moment ho va intentar.

Suposo que per generar certa simpatia,

perquè d'un mocador a la mà,

un mocador que no va jugar cap llac.

El Tribunal Penal condemna Natali Pak

a 20 anys de presó per l'humicidi de Pascal Lenglar.

El jurat descarta que tingués una alteració mental

quan ho va fer,

tot i que la Natali està diagnosticada com a bipolar

i ha passat algunes etapes internada.

La sentència recull que la seva intenció era

que la Pascal callés per sempre.

Però el Tribunal no li imposa la pena màxima de 30 anys

perquè considera que també hi ha penediment.

La descric com una vida negra

que treparà la seva víctima

dins la seva tereïna fins a matar-la

i xuclar-li tot el que té.

Vaig llegir un poema durant el judici,

escrit per en Pol el Joac,

que es diu Fugida, que parla de l'aranya.

La descriu molt bé, descriu la seva vida.

Va destruir el seu matrimoni,

va destruir els seus fills,

va destruir el seu germà,

la seva germana, els seus pares

i després va destruir la senyora Lenglar.

El fiscal Jean-Luc Gadot recorda un episodi

que es va destapar durant la investigació

quan encara no coneixia el perfil de Natali Pak en profunditat.

Abans de detenir-la,

els investigadors l'avant seguir unes hores

i van descobrir que es feia amb una altra dona.

Aquesta dona va ser identificada i interrogada,

no tenia res a veure amb els fets.

El que és molt sorprenent

és que aquesta dona tenia el mateix perfil psicològic

que la senyora Lenglar.

Era el mateix tipus de dona,

abandonada pel primer marit, sola, una mica depressiva.

Havien anat juntes de compres

i la Natalia havia comprat xampany i pastissos.

Havia construït la mateixa relació amb aquesta persona

que la que tenia abans amb la senyora Lenglar

i no havien passat ni 15 dies des dels fets.

Natali Pak havia iniciat una nova amistat

amb una dona d'un perfil similar al de la Pascal.

Encara no s'havien fet íntimes,

però, tal com diu el fiscal Gadó,

parafrasejant el poeta surrealista Paul Eluà,

quan l'aranya marxa i talla tots els fills de la Teranyina,

cal imaginar-se el buit i la devastació.

Gràcies per escoltar-nos.

Tornem tan aviat com puguem.

Gràcies per escoltar-nos.

Amb les veus de Catalunya Ràdio.

Ràdio.

La solitud

Parla el geotant a pris

Que j'ai versé de l'arm

Si parfois je l'aurai pujé

Jamais elle me désar

Et si je préfère l'amour

D'une autre portisana

Elle sera a mon dernier voo

Ma dernière compane

Non

Je ne suis jamais seul

Avec

La solitud

Non

Je ne suis jamais seul

Avec

Ma solitud

La solitud

Machine-generated transcript that may contain inaccuracies.