Crims: Cas Angelet: rumors i maldat (capítol 2)

Tot el que sentireu en aquest programa ha passat.

Els fets i els llocs són reals.

Alguns diàlegs estan dramatitzats,

però el seu contingut consten documents

els surt de testimonis que eren al lloc dels fets.

En algunes descripcions, aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crimes reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

En el capítol anterior...

Una nit de juny del 2003,

algú va entrar a Can Quintana,

una masia hiillada al Parc Natural del Montseny,

i va torturar el mes o bé

per robar-li els diners que tenia amagats a la casa.

Seguint la pista d'un cotxe estimvat prop de la finca,

els investigadors van arribar fins a uns sospitós,

Candido Caballero.

El van detenir, però va quedar en llibertat.

No hi havia proves concluents contra ell.

L'han tornat a restar per un delicte contra la salut pública.

Tràfic de xix.

I el Candido diu als Mossos

que els pot donar informació sobre què va passar a Can Quintana.

És com una gincam, aquest cas.

Va ser aconseguint pistes inconeixes entre elles,

a partir d'un fet,

i van apareixent coses.

Hola a tothom, soc Carles Porta.

Gràcies per escoltar-nos.

Candido Caballero,

així és com es diu als sospitós de la sala Can Quintana

i la brutal agressió al mes o bé,

Àngel Vila, conegut per tothom com l'Àngelet.

Els Mossos tenen clar que va participar a l'atac,

però de moment no hi ha cap prova sòlida que l'incrimini.

A més, sospiten que va tenir un còmplice,

però no hi ha cap prova sòlida que l'incrimini.

A més, sospiten que va tenir un còmplice,

un home misteriós que l'acompanyava a la nit del robatori.

Ara, el Candido diu que té informació sobre el robatori

i que vol parlar.

N'assumirà la responsabilitat

o passarà la patata calenta a algun possible col·laborador.

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

Si tu ets l'Hila,

vol dir que estic enganxat i enganxat,

si la teva gloria és la teva,

mine serà la senyora.

Tu ets enganxat.

Ens anem a la flam.

Millenar-li, cruçar-li en la frontera humana.

Un milió de candles

que es va fer per la ajuda que no hi va haver.

Tu ets enganxat.

I am ready, my lord.

El relat dels moments foscos de la nostra societat.

Crims.

En Carles Porta.

És 31 de juliol del 2003.

Han passat un mes i 10 dies del robatori a Can Quintana

i de l'ataca al Masove, l'Angelet.

Som a comissaria de granollers.

Els Mossos han detingut per segona vegada

Candido Caballero,

aquest cop per un delicte contra la salut pública.

Recordem que la primera vegada que el van detenir el 26 de juny,

només quatre dies després dels fets de Can Quintana,

es va acollir el dret de no declarar

i va quedar en llibertat amb càrrecs.

El jutge va considerar que no hi havia prou proves per empresonar-lo.

Ara, Candido Caballero,

es torna a negar a declarar sobre el tràfic de drogues,

però, en canvi, diu que té coses a explicar

sobre l'assal a la masia de Can Obes i Sama Lús.

Demana parlar amb los investigadores de Paisano.

El sotscap de la investigació, Daniel Teixidó,

no té gaire esperances

que el detingut aporti informació rellevant.

De vegades, les persones que estan detingudes,

no parlen de demanar qüestions a la gent que fa la custòdia,

que ara vull anar al metge o que ara vull menjar

o que ara vull parlar amb un familiar o el que sigui.

I de vegades passa, i en aquest cop passa,

que vull parlar amb la gent que porta l'investigació.

Però això no és una declaració de l'inputat,

o de l'investigat o del testimoni,

que a vegades passa, hi ha gent que diu que no vol declarar,

t'ho ha explicat tot a tu,

hi ha gent que ha d'escollir el que diu,

en la lluita de propostes,

van fer un detingut al jutjat,

que la gent parla, el policia escolta...

Tot d'una, el candidó caballero diu que està molt penedid

del que va passar a la masia,

i un cop et met la seva participació en el robatori,

dos agents es disposen a escoltar les seues explicacions.

Un d'ells és el sergent Ivan Moncusi,

cap de la unitat central de robatoris en força.

sobre el que havia estat l'atracament a Can Quintana,

el que estava de custòdia dels detinguts,

en primer moment va pensar en el grup d'atracaments,

i per tant, doncs, em va avisar...

Nosaltres ja li diem que el que m'estàs explicant,

ho estàs fent perquè tu vols i ho estàs fent sense advocat,

vull dir que merament té el valor de que ens ho ha explicat

i que nosaltres som testimoni.

Però està clar que jo d'això informaré el jutjat.

El detingut comença a relatar amb tota mena de detall

com van anar els fets, des del principi.

La història arrenca un any abans,

el 2002, en un bar de Santa Coloma de Gramenet.

I estava, doncs, amb un conegut seu, tal francis,

i mentre tenien les seves converses de la vida,

es va apropar un altre conegut del barri,

una persona anomenada Abdel Cader.

Bé, estan allà els 3 de conversa,

i resulta que l'Abdel Cader parlaven una miqueta de Canova Samalús,

i va dir que ell sabia que hi havia un indret on el propietari

guardava força diners.

En aquest cas, estava parlant de Can Quintana,

i sabia que l'Àngel Vila havia, en el seu dia,

havia ves canviat moneda P7 per moneda euro,

i que, doncs, que tenia força diners, doncs, a la màgia.

A l'episodi anterior us vam explicar

que, quan el restaurant de Can Quintana es va començar a omplir,

l'Àngel i el seu soci i amic van començar a contractar veïns del poble

o persones desocupades perquè els ajudessin a tenir a punt la masia.

Doncs resulta que un d'aquests treballadors és l'Abdel Cader,

ho recorda el mateix soci de l'Àngel, el Jordi Jovany.

Bé, anys que el coneixia d'aquí, molt temps,

ens trobàvem aquí, parlàvem normal,

una persona que ens veia molt, ens venia a ajudar.

Vull dir, sí, avui tal dia voleu venir,

avui te'n farem, netejarem allò,

ofereu-me'l a l'altre, hi havia feina, per allà feia.

Desabruçar, netejar, erba, sovoltant de la casa,

que estigués net, per allà, aquells voltants.

Vull dir, abans era diferent,

però llavors es va aliar, va treure gent dolent,

i així començava... desvariau una mica, eh?

Segons explica que, àndido caballero, ara als Mossos,

l'Abdel Cader va ser qui va tenir la idea.

Diu que va calificar l'atracament de cop fàcil,

i va afegir que el Masové, l'Àngelet,

potser ni se n'adonaria, perquè era un home gran i no hi sentia bé.

La masia estava llunyada, no tenia electricitat,

i per tant, ell proposava que seria interessant

anar amb aquell indret per petrar un robatori i agafar els diners.

Perquè, clar, estava superallunyat de la població,

i a part que no tenia veïnat, i, a més, doncs, no tenia llum,

que si anaves ben camuflat,

seria difícil, també, que ell et pogués arribar a reconèixer.

I, principalment, el boti era moneda euro que pogués tenir,

i moneda pésseta que encara no hagués vescanviat.

Ara, el candidó caballero atribueix la responsabilitat

als seus col·legues.

Diu que van ser el Francis i l'Abdelcader,

els que van començar a avarrinar com es podia fer el robatori.

Fins i tot, intentés pulsar-se les culpes dient

que els va intentar convencer que estaven molt equivocats,

que la sal no valia la pena.

Ell diu això que no es creu que hi hagi diners,

que no veu que sigui un rotelviable,

perquè està convençut que aquell senyor no té diners,

perquè aquell indret també és una casa que és vella,

que és antiga, per tant, els convida una mica

a desistir d'aquesta idea.

Però tot i així el temps va passant, es van creuant,

es van trobant de quant en quant,

ja sigui el Francis amb el candidó,

o el candidó troba l'Abdelcader o l'Abdelcader troba el Francis,

i una mica la conversa de,

bueno, que quan vulgueu fem el robatori, etcètera.

I així va passar el temps.

Fins el 21 de juny del 2003,

segons el relat de candidó caballero,

es va trobar amb el Francis, a Canoves i Samalús,

i van començar a xarrar.

En un moment de la conversa,

tots dos van coincidir que estaven pelats,

i va ser les hores quan els va venir el cap

la idea d'assaltar Can Quintana.

En cap moment diu que l'Abdelcader hi participés,

més enllà d'haver proposat la idea.

El relat del detingut coincideix força

amb el de gotets de pistes

que han anat acumulant els investigadors del cas.

Comencem a idear el pla de com farem el robatori,

i aprofiten la circumstància de que un conegut seu del poble,

que es diu Manel, doncs els Mossos l'han detingut,

i tenen constància que en aquell moment

està ingressada la comissaria de granullers.

Aprofinant aquesta circumstància,

se'n va anar a veure el company de pis del Manel,

i li diuen que si els hi pot deixar,

les claus del vehicle,

perquè el Manel li havia autoritzat

que els hi deixava el vehicle, etcètera.

Acaben convençent el company de pis, amb aquesta mentida,

i aconsegueixen les claus.

A partir d'aquest moment,

la confesió de càndida o caballero

treu a la llum detalls rellevants que la policia desconeix.

Recordem que a dins de la casa no es van trobar empremtes.

El francis ja té preparat,

els troncs guants, té una màscara, té un ganivet,

i llavors ja hi ha d'anar a perpetrar el fet,

però es dona en compte que el càndida no té guants,

i se'n van amb una benginera,

ja fan uns guants aquests de plàstic,

de benginera per no deixar emprentes

quan cometin el robatori.

Em dos puja el vehicle i es desplacen fins a Can Quintana.

Tot i que, segons el caballero,

el pla inicial era esbunyir-se a la masia,

confiant que l'angelet no el sentís entrar,

anaven preparats perquè si el masobès despertava,

no els pogués identificar.

El company, el francis, per disfressar-se, segurament,

per donar més terror a l'hora de fer el robatori,

anaven amb una mascareta de calavera.

El que va patir la pobra víctima de aquesta casa se va dormint,

la borden unes persones,

li peguen, i una persona portava la careta,

una disfressa i una mica per a terroritzar més a la víctima.

El detingut també explica que era ell qui conduia el vehicle,

el Volkswagen Golf, que va agafar el seu amic Manuel,

sense permís aprofitant que estava detingut.

Diu que no van poder arribar fins a les portes de la masia,

perquè el camí estava ple de pedres i de sorra.

Caballero es va posar les claus del cotxe a la butxaca

i tots dos van continuar pujant el camí a peu.

Un cop a dalt van pensar com podien fer per entrar a la casa.

Les explicacions de candidó caballero

també quadren força amb algunes pistes

que han trobat els investigadors.

Recordem que davant de la masia s'hi va trobar un pic.

Segons el detingut,

primer van intentar fer un forat al sostre per accedir a la casa,

però es van adonar que el teu lat estava reforçat amb ciment

i van desistir.

A continuació, van forçar la porta amb una mena de mall

que els investigadors també van localitzar davant de la masia.

I això és el que va passar a la nit del 21 al 22 de juny

a dins de la masia de Can Quintana, segons Caballero.

L'interior es fan amb unes espelmes, perquè no hi ha llum,

i amb aquestes espelmes comencen a il·luminar

per començar a buscar diners.

I en una de les habitacions, està dormint l'Àngel.

I l'Àngel Vila, de gutal soroll, finalment s'acaba despertant,

i segons anar en candidó,

en francis és qui se encarrega de tindre l'Àngel custodiat i lligat,

mentre en candidó està regiant per buscar diners.

Tot i que et met que va veure que l'Àngelet estava lligat

i havia rebut cops,

no diu en cap moment que intentés impedir l'agressió.

Mentre està buscant i remenant diners,

ell escolta, de manera reiterada, cops a l'habitació,

on està en francis i on està l'Àngel.

Ell s'apropa i diu, però què fas?

Perquè el pegués, que és un senyor gran, com estàs fent això,

i en francis li contesta que és que se m'està resistint.

Les lesions de l'Àngel Vila van ser resultat de cops,

talls a la cara fets amb un ganivet,

i cremades provocades per ser a despelma,

de manera que els Mossos consideren que les ferides concorden força

amb les explicacions de candido caballero.

L'home explica que ell es va centrar a regirar els mòbles de les habitacions

fins que va trobar el que buscaven

i que se'n van endur 1.000 euros i també billets de 1.000 i 2.000 pessetes

que hi havia en una bossa de plàstic.

Per als investigadors, això també quadre.

El botí en euros encaixa amb la denúncia que va fer el Jordi Jubany,

que va trobar a faltar un sobre que contenia 1.000 euros

per pagar unes despeses de la masia.

L'amic i soci de l'Angelet havia dit que tampoc va aconseguir trobar

dues bosses de plàstic plenes de billets de pesseta

que la víctima guardava a l'habitació que, temps enrere,

havia ocupat la seva germana.

El escorcoll de la Renault Cangú, que solia portar caballero,

a més, s'hi va trobar un billet de 2.000 pessetes.

Amb la narració de candido caballero, totes les peces van encaixant.

El detingut també aclareix les circumstàncies de l'accident

amb el Volkswagen Golf robat,

que es va trobar estimat a prop de Can Quintana.

Es tracta de la pista clau que ha conduït els Mossos fins a ell.

Al marxar, cau per les escales, entre pus, etcètera,

de tal manera que en candido per les claus del cotxe.

Llavors, quan ja arriben a l'alçada del cotxe,

diuen, ostres, no tinc les claus del cotxe, com marxem, què fem?

Finalment acaben forçant la direcció del vehicle,

per almenys donar-li la volta i mirar d'e, la baixada del camí,

doncs poder anar maniobrant, fins poder arribar fins a baix.

Van veure que no havia manera de governar el vehicle,

fins al punt que al final se'ls va sortir fora de la carretera,

i ells van acabar d'enxar-lo una miqueta més,

doncs van rengar avall perquè quedés ben dissimulat.

A Fegeix, que, com que es van quedar sense vehicle,

van baixar caminant fins a la discoteca Can Canela,

on van demanar als clients si algú els podia acostar fins al poble.

Recordem que, efectivament, diversos testimonis

van situar el càndid o l'establiment

acompanyat d'un desconegut la nit dels fets.

Aquestes declaracions dels testimonis tindran repercusions,

però ja en parlarem més endavant.

Continuem amb el relat del detingut

sobre alguns detalls que els investigadors no sabien fins ara.

Caballero explica que un cop van arribar a la urbanització de Cànoves,

on tenia aparcada la seva furgoneta, la cangú,

ell i el francis es van repartir el botí en euros,

la meitat per a cadascú.

Pel que fa a les bosses amb billets de peseta,

que el Jordi, l'amic de l'angelet, va trobar a faltar la masia,

diu que les va llançar en un contenidor d'escombraries

mentre emprenien el camí cap a Santa Coloma de Gramanet.

Quan hi van arribar, el càndido li feia amb la cama

del cop que s'havia donat caient per les escales durant la fugida,

i va decidir anar a visitar-se a l'hospital de Matinada.

Això sí, Caballero deixa clar que va ser el francis

que es van carregar de desfer-se de qualsevol pista

que els pogués vincular amb la sal.

També explique que, quan van sortir d'urgències,

després que el visités ho metge, es van tornar a trobar tots dos.

I tota la roba li havia donat,

la que havia utilitzat per la roba, li havia donat a les francis.

Posteriorment es troben i en francis li preguntava,

bueno, la cama, tot bé,

i ell li diu, la roba i tot els estis que et vaig donar

que vam utilitzar per l'atracament, com ho tenim.

I ell va dir, no et preocupis, que tot això està ben guardat i ben amagat.

Caballero afegeu que hi ha una tercera persona

que té amagades possibles proves incriminatòries.

Es tracta d'una dona que es diu Juli

i que també viu a Santa Coloma de Gramanet.

El que ell explica, en referència a la seva participació,

no porta res en ou.

Més aviat la curiositat de que li trobem l'explicació lògica

perquè el cotxe estava estimat.

A més, ja havíem trobat del palmei el cotxe,

o sigui, ja el teníem vinculat amb el cotxe,

i el cotxe ja estava vinculat amb el robatori

amb els objectes que es van trobar dintre.

Perquè no sabia, mira, qui era la segona persona.

I ell, respecte a la segona persona,

diu que és un tal francis, que és de Santa Coloma de Gramanet,

i que després de cometre el robatori

també estava una altra noia, que es diu Juli, la Juli,

que era una noia que en aquell moment tenia una relació amb el francis,

que aquella noia ho sabia tot.

Però que impulsec àndido caballero

a admetre la seva participació en el robatori

i a incriminar els seus còmplices.

Segons ell, quan el van detenir per primera vegada,

pocs dies després del robatori, ja tenia ganes de confessar,

però diu que li va agafar por

perquè el seu amic francis és una persona molt violenta i perillosa.

Però el surts cap de la investigació, Daniel Teixidó,

però hi pot haver una altra raó.

Que tu pots intuir de lo que intentes descarregar-se

de les accions de màxima violència que es van cometre aquí fet.

La sensació interna, que, ostres, em menjaré tot això,

jo seré l'autor de tot això, i buscant aliats.

Jo t'explico una versió, que és la versió que, a mi més, m'interessa.

El sergent Ivan Montcosí no està tan segur

que l'única cosa que hagi empès caballero a parlar

sigui expulsar-se responsabilitats.

La meva opinió personal sí que és veritat que se'n penedeix

i per això confessa, perquè, si no, no té sentit

que en la primera detenció no explica res i no confessa,

i després, posteriorment, sí que tu acaba explicant.

Encara que sigui, diguem, off the record,

però sí que acaba criant un policia per dir-me que et vull explicar

per que ho porto dins, i és que necessito dir-ho.

Tot i que està clar que disminueix una miqueta

el seu grau de participació, eh?

Sigi com sigui, durant una conversa informal

i sense la presència d'un advocat,

candido caballero ha donat als Mossos

una imatge força aproximada del robatori a Can Quintana.

Ja veurem si és del tot certa.

L'endemà, l'1 d'agost,

el candido passa a disposició judicial,

però no pas pel robatori a la masia,

sinó pel delicte contra la salut pública.

I es fa esment en el jutjat

de que Engarjó les ha comentat això

i que estaria disposat a declarar-ho davant del jutge,

perquè la conversa acaba de, bueno,

quan baixi al jutge ja ho pot explicar.

En aquell moment es determina en el seu judicial,

que només se li agafa declaració per salut pública.

És a dir, que el jutge de Guàrdia

no té en compte que el detingut ha confessat voluntàriament

la seva participació en l'atracament

i decideix que del robatori amb violència a la masia

se n'ocupi directament el jutge que porta el cas.

Ell resol sobre la situació

del delicte contra la salut pública que li presentem

pel tema del jatxís,

però, com ja hi ha unes dirigències prèvies

que porten un altre jutjat,

és habitual que el de Guàrdia no vulgui entrar

per si hi ha alguna cosa que no sap,

no pot consultar amb el jutge, perquè evidentment no hi és,

em comporta i prefereix citar-lo

on estigui el jutjat competent d'aquella causa.

Així, candidó caballero,

quede citat per declarar davant el jutge instructor

del robatori de la masia.

I pel que fa al delicte contra la salut pública,

el jutge de Guàrdia pren aquesta decisió.

Queden llibertat perquè el jatxís no és una substància

per causa d'un greu d'anys a la salut,

sinó que hi ha uns grans comís,

o hi ha molta substància pel mig,

o és que està vinculat a un grup criminal

no sol haver pena privativa llibertat de sortida.

Total, que el candidó queden llibertat per segona vegada.

El caporal Ferran Becini té clar

que això posa més pals a les rodes als investigadors.

De tenir el candidó i de quedar-hi sense afectar la detenció,

si deixar-lo llibertat, hòstia, això no t'ajuda,

perquè si l'envien a la presó,

pots vendre o pots la persona...

Ah, però ja saben que en tenen un i l'envien a la presó.

El detingut torna a estar al carrer.

No es preocupi perquè això és un nou delicte, el tornarem a detenir,

el delicte té una pena assenyalada d'una 4 anys,

però ja l'heu detingut i torna a estar al carrer.

L'heu tornat a detenir i torna a estar al carrer.

És clar, és complicat, no?,

de vendre o de intentar que els testimonis confinin

o creguin que els donarem una protecció.

El sots cap de la investigació, Daniel Teixido,

també es desespera.

També una mica el tema de Gincama,

de que sembla a ser que ara que teníem la possibilitat

que aquesta persona declarés amb totes les garanties

sobre els fets i que impliquéssim unes altres persones,

doncs espera aquesta opció.

La investigació tope amb un altre escull,

el període de vacances d'estiu.

Hi ha menys personal

i les gestions per identificar i localitzar

els altres possibles implicats,

en el cas que ha assenyalat el càndido,

avancen més lentament.

D'entrada, els agents se centren en l'abdelcader,

l'extrevellador de la masia que suposadament va idear el robatori.

Des de l'endemà de la sala Can Quintana, a Canoves,

ningú en sap res.

Ha desaparegut la policia sospita que ha fugit al Marroc,

al seu país d'origen.

No hi ha manera de localitzar-lo.

Tot i això, consideren que la seva detenció

no és cap dalt en la investigació.

Aquella persona que ens hagués confirmat,

que s'hagués volgut decarar,

jo vaig comentar-hi que aquí, senyor,

tindria un robatori, però crec que no hagués passat aquí,

perquè no va participar i, al final,

va ser la sensació que tenim,

que van ser dos fets totalment desvinculats.

Jo puc dir que aquí, a Catalunya de Ràdio, hi ha molts diners,

li explico a algun amic meu,

i després aquest amic meu dintre d'un any,

ve aquí a robar, jo vaig fer un comentari gratuint.

Però el que va ser curiós va desaparèixer.

Mentre els agents treballen per identificar

els altres dos possibles implicats en el cas,

és a dir, el Francis i la Juli,

a mitjans de novembre, tres mesos i mig després de la confessió de Caballero,

un home es presenta a la comissaria de Granollers

per posar una denúncia.

Es tracta d'un dels clients de la discoteca Can Canala,

situada al camí de Can Quintana.

És amic del propietari de l'Estat Bliment,

que va ser una de les persones que va identificar el càndido.

El denunciant diu que el 13 de novembre

es va trobar càndido caballero pel carrer

i que aquest el va amenassar.

Explica que li va dir literalment,

tu eres amigo del chivato de la policía,

te voy a quemar el coche, os voy a matar,

y a Fejeix, que pocs dies després,

algú va cremar les cadires

que estaven apilades a l'exterior del local.

L'home a Fejeix, que càndido caballero,

li va dir dies més tard

i li va dir que només era un avís.

Els Mossos tenen un nou motiu per detenir el càndido,

haver amenassat i causat d'anys a la propietat

amb l'objectiu de condicionar la declaració de diversos testimonis

sobre els fets de Can Quintana.

Considerem que les intimidacions

confirmen la seva participació en la sal

i donen veracitat al que va explicar voluntàriament.

Mentre el busquen per detenir-lo,

un fet tan imprevisible com desafortunat

torna a alterar els plans dels investigadors.

L'anàvem a detenir allò que havia de ser allà,

perquè, a més a més, el càndido

havia comès un altre delicte mentrestant,

que era que havia amenassat algun testimoni.

És a dir, nosaltres ja n'anàvem a imputar una obstrucció a la justícia.

Quan... res, és que ens va arribar la notícia

que estàvem a la treballant, que el càndido s'ha matat.

I, dius, perdona.

I, dei, di, dei, di...

I'm ready, my lord.

Crims.

En Carlos Porta.

Càndido Caballero ha mort el 20 de novembre

a causa d'un accident de trànsit.

La moto que conduïa va xocar contra un camió en una recta.

Aquest incident suposa un nou revés en la investigació.

Per tant, la persona que podria implicar directament

amb l'altre coautor ja no podrà declarar mai perquè va morir.

Jo recordo...

En el trànsit, quan se li ha preguntat com ha anat el tema,

ha sigut un suc frontal contra un camió,

i que no s'han trobat frenades.

Jo crec que, oficialment, jo va ser un accident de trànsit,

però va quedar com una sensació interna de dir-us,

de dir-us, ostres, aviam si l'home estava tan afectat

per aquesta situació que no hagués xucat voluntàriament.

I 5 dies després de la mort del càndido,

el 25 de novembre, mort l'Àngel Vila.

L'Àngelet feia mesos que estava en coma

i havia estat traslladat fins a l'hospital de Sant Saloni

per estar més a prop de la família.

L'amor de l'Àngelet conmociona els familiars.

El Joan More, nebot de la víctima, encara s'emociona recordant-ho.

L'hi va fer mal, és que ha de ser molt dolent,

perquè és una persona que no es ficava ningú,

feia la seva vida.

Esclar, l'estimaven, perquè era molt bona persona.

Va ser dur...

És que veure una persona que l'has immerteritzat tant,

una persona com ell,

tan bona persona que era incapacitat d'atrepitjar una formiga,

home, per favor, això és molt dur.

No cap a no cap a mi.

M'entenc que creixen allà i intentessin remenar-li tot

i veus que foten-li els caléssols que tingués,

però matxacar les xins,

martiritzar les xins, increïble.

Ho he vist, ja ha passat,

i encara no sembla increïble que hagi pogut passar.

Els veïns de Can Oves i Samalús també estan consternats.

La Cristina For, antiga treballadora de la Masia,

té aquest record.

Sempre tenia el sonriure a la cara, i era supercarinyós, no?

Era molt dolç. Tenia un sonriure molt dolç.

Tothom el recorda, tothom que ha pujat a Can Quintana,

en aquella època el recorda al costat del foc,

girant la carn i fent les torrades.

Sempre estava així ell.

Ell era feliç, així.

Era la Marta feliç. No feia mal a ningú.

No feia falta fer-li tant mal.

A més, amb un copet ja haguessin pogut fer tot el que volíem fer.

No fer-li tot allò que li vam fer. Pau roba.

Allò que la nit del 21 al 22 de juny del 2003

va començar com un rebatori en força,

5 mesos més tard s'ha convertit en un cas d'assassinat.

La mort del principal sospitós i la poca informació

que els investigadors tenen sobre els seus presumptes còmplices

els fa ser pessimistes.

Tot el que s'havia treballat i que hi havia un implicat molt clar,

que era el candi, això ja res a fer,

perquè aquell senyor, al moment que és mort, ja no se'l pot jutjar.

I llavors queda un presumpte autor

que l'únic que té sobre aquesta persona

és un testimoniatx indirecte d'un sergent de policia

que li va explicar l'altre coactor, que no es pot ratificar,

perquè ja està mort.

Tenim que l'autor, i sobre el qual es pot portar un procediment penal contra ell,

només hi ha un testimoniatx indirecte.

I sense expectatives de trobar-hi res més.

És una persona que se sap ben poc sobre ell,

que la única persona qui ho sap és una parella sentimental,

per tant, que hi hagi una investigació del seu entorn,

en aquell moment tampoc no hi havia cap cap línia factible

de com podem aconseguir altres testimoniats de referència,

si estem parlant d'una persona

de la que no teníem cap mena de dades i d'amistats,

i que només es movíem aquesta noia.

Els últims esdeveniments han deixat els Mossos una mica desconcertats.

Saben que cal actuar amb molta cautela per no posar en perill l'investigació.

Sentim la gent Cristina Vancells.

Amb l'amor del candidò també ens van quedar una mica així.

Llavors, potser tampoc no hi havia una pressa excessiva,

perquè m'havia de la pena treballar bé,

tota la informació que teníem,

perquè la detenció del Francis i de la Júlia...

doncs... que és ben lligada.

Però de moment tenen pocs detalls que poden ajudar a identificar-los.

Durant la seva declaració informal,

el candidò va dir que no sabia com es deia de cognom,

però que el Francis treballava de pintor

i que conduia una motocicleta de color gris.

Van passant els dies fins que, finalment, les investigacions arriben a Bonport.

Nosaltres ens posàvem en contacte amb la policia local de Santa Coloma.

I aquí pot ser...

I bé, una mica amb les dades que teníem,

ens passen uns noms just com uns noms.

Es tracta de Francisco Martel Barrientos,

de 41 anys i originari d'un poble de Sevilla.

Tenen ombrosos antecedents policials,

acumule una vintena de detencions

i ha passat una llarga temporada entre reis.

Va sortir de la presó del 2001,

després de complir una condemna de 13 anys.

Els arxius policials hi consta una fotografia de Martel,

però és força antiga i, a més, és en blanc negre.

Aquest detall complica una mica la feina,

segons el caporal Ferran Becini.

El color no sí que és una cosa salvable,

però l'altre de les fotografies és la resolució i demés.

A més de la dificultat de que la fotografia era antiga,

per muntar una rodada de reconeixement,

les has de barrajar amb gent de similars característiques.

Vull dir, no pots posar fotografies de color d'abans d'ahir,

amb una fotografia de fa 15 anys amb l'any negre,

amb cara de presidiari.

Ningú jutjat t'acceptarà com a reconeixement bèlid, no?

Perquè, pràcticament, ni falta només la fleixa de dir signar aquí.

No, això no pot passar.

Llavors així ho va costar,

però es va tirar una mica d'arxius, d'antics,

per poder barrajar persones de similars característiques.

Amb un plec de fotografies a les mans,

els agents tornen a contactar amb tots els testimonis

que van identificar candido caballero la nit de la sala can Quintana.

El que es va fer va ser en totes aquelles persones

que van dir que van veure el candi el dia abans amb el cotxe,

que van dir que anava amb una altra persona,

doncs ells s'hi va ensenyar un conjunt de fotografies

per veure si reconeixen l'altra persona.

I llavors van haver-hi dues persones, dos testimonis,

que van reconèixer el francis, un VI i la senyora del restaurant.

També s'identifiquen la seva companya,

qui suposadament es va fer càrrec de diverses proves incriminatòries

entre el candido caballero i el francisco Martel,

la Júlia, de 44 anys,

és nascuda a Sevilla i resident a Santa Coloma.

També té antecedents policials.

Tot sembla dat i veneït per procedir a la detenció del francis i la Júlia,

però ja us hem avisat que aquesta història era com una muntanya russa.

No parem d'apareixer nous imprevistos

que alenteixen la resolució del cas.

Hi ha un relleu a la fiscalia, i el fiscal que ho agafa diu

que necessita veure les lesions i que el van exumar,

i llavors li inputen el del dole eventual.

Una cosa és que jo et pego, però no et vull matar.

Una altra cosa és que et vull matar.

Entre mig hi ha la figura del dole eventual,

que és que et pego i assumeixo que amb aquest país que t'he donat pots morir.

El volia matar, no, però gairebé hi ha una voluntat de l'assassinat.

També es va endarrerir fins que li van inputar

la robatòria amb violència i intimidació i l'assassinat per dole eventual.

Superat el nou contratemps,

el 3 de desembre gairebé mig any després del robatori

i l'agressió que va deixar l'angelet ferit de mort,

els Mossos decideixen detenir els suspitosos.

Francisco Martell i la Júlia no viuen plegats,

i els agents vigilen a la casa on viu Martell a Santa Coloma

i esperem que aparegui la Júlia per arrestar-los a tots dos junts.

Anem a aquesta persona i tenim la seva companya

que en el que va comentar el candidat

va ajudar-los a fer l'encobriment del delicte,

tant per l'un com per l'altre.

I llavors es va optar per anar amb el domicili del francis

i detenir-los, se'ls truca i estava a la Juli dintre,

i llavors se'ls demana que surti en el domicili i se'ls detingui.

Ell és detingut per l'assassinat, robatòria amb violència,

i ella per encobridora,

perquè tampoc no està clar quin nivell de vinculació

sentimental tenia amb el francis,

però sí que l'ajuda a obtenir benefici econòmic,

i a més també ajuda amb el candidat,

que amb aquests sí que no té cap mena de vinculació sentimental.

Les ajudes a destruir proves,

i llavors aquí és on trobem la figura del encobriment.

La gent Cristina Vancells reviu el moment de la detenció.

Físicament jo recordo que va impactar una mica de dir...

No m'estranya que la gent no vulgués va aclarar

que hi va amb un homo i xungo,

perquè realment la cara del francis...

era... crec que també tenia les dents una mica deteriorades,

i era bastant...

Crec recordar bastant al, molt moreno,

i amb una mirada de... profunda.

Un cop a comissaria,

Francisco Martell s'acull el dret a no declarar.

La seva companya, Juli, en canvi,

relata amb detall què va passar el matí del 22 de juny a casa seva.

La dona explica que des de fa mesos Martell...

dorm molt sovint a casa seva,

perquè tenen una relació de parella.

Diu que el 22 de juny,

el seu company, Candido Caballero, van arribar a casa al matí.

Que ella se'n va anar a l'habitació,

i els dos homes es van quedar al menjador.

En un moment donat, va anar a la cuina,

i va veure com tots dos estàvem com tan diners.

A continuació, la seva parella li va demanar

que busqués roba neta per deixar-li el seu amic,

perquè anava molt brut.

Després de canviar-se de roba,

van deixar al menjador la roba que portàvem posada.

Recordem que segons el relat del Candido,

la Juli es va encarrear de guardar possibles proves incriminatòries.

Per això els agents li pregunten

quin és el seu grau d'implicació en els fets.

La dona nega haver-se desempallegat de la roba.

Diu que quan el Candido va marxar de casa seva,

el Francis va posar tota la roba bruta en una bossa descombraries gran,

i també va sortir de casa.

Al cap d'unes hores, el seu company va tornar,

i li va dir que ja havia eliminat les proves.

Pel que fa a la roba que duien els atracadors,

la Juli només recorda que el Francis portava

unes sabatilles esportives de la marca Dides,

de Colomarro, que es cordaven amb una cremallera lateral.

Diu que se'n recorda perquè havia estat ella qui les hi havia regalat.

A Fegeix, que les va comprar a prop de l'estació del metro de Fondo,

i que li van costar 70 euros.

Aquestes sabatilles esportives seran força rellevants,

i si teniu bona memòria, segurament ja ho hem devinat.

Per què? De moment, seguim amb el relat de la Juli

al voltant dels fets de Can Quintana.

La dona diu que el Francis li va explicar el mateix diumenge al matí

que havia estat el Candido

qui li havia proposat assaltar una casa a prop de Cardedeu,

que van entrar a robar il·luminància amb un espelmès

i que hi van perdre un encenedor,

que un cop van haver acabat, van deixar el masovell lligat al llit,

que van fugir amb un cotxe i que van tenir un accident.

Quan la policia li pregunta per què no va denunciar els fets,

la Juli respond que va tenir por.

Descriu el Francis com una persona molt violenta.

Diu que la va amenassar de cremar-li la casa

i matar-la a ella i al seu fill.

També explica que ella està ben convençut

que la policia no el podria implicar de cap manera en els fets.

Hi ha un moment que Francis els va dir,

no estigui tranquil·la, el viejo està en coma,

i el Candi s'ha matado,

o sigui que jo no pigo, que no hi ha testimonis.

Segurament el que el Francis no s'esperava

és que la seva nòvia, el de la T, sí que es convertís en testimoni.

Per la seva banda, els Mossos tampoc s'esperen el que passa a continuació.

La Juli demana informar la seva mare de la detenció.

És un dret que tenen tots els detinguts

d'informar a la persona que hi desitxi

que el fet que es trobi ha detingut.

I a vosaltres hi ha gent s'adreçant al domicili

per informar a la mare que la seva filla està detinguda.

I la senyora diu, ostres,

que l'han detenido por lo de ese señor de la casa, perdón,

que mi hija no tiene nada que ver,

porque este señor, quien le robó fue el Francis y fue el Candi,

porque se los dijo un señor que era marroquí,

o sea, com es explicado, no digues més,

si vol explicar qualsevol cosa,

se li agafa la declaración como testimonio.

I informant, perquè la gent d'enjudicament criminal,

de Ja ben clar, que estàixen de declarar com a testimoni,

si considera que el que dirà pot perjudicar un familiar directe.

Com que la Juli tenia por de Martell,

va decidir explicar-ho tot a la seva mare

l'endemà mateix del robatori a Can Quintana.

La Juli confessarà després als agents que es va sentir atrapada

i que va considerar que en el cas que a ella o al seu fill

els passés alguna cosa,

la seva mare podria explicar a la policia

que el responsable era Francis Martell.

I la mare, que es diu Carmen,

quan es troba amb els Mossos a la porta de casa

que li diuen que la seva filla es pot veure implicada en els fets,

opte per facilitar a la policia tota la informació que té.

Ella deia, no, no, si jo no vull declarar res en contra de la meva filla.

Jo vull dir que la meva filla no té cap mena de relació amb aquest fet.

Al dia següent, la seva filla li explica...

Va venir el Francis, amb el Candi, de casa sang,

que havien fet un robatori molt violent,

que havien pegat un país amb un senyor

que venien amb 3 milions de pesetes,

no els 1.000 euros que va dir el Candi quan va parlar amb els agents.

És l'època de que era el canvi d'euros a pesetes,

llavors en aquella època hi ha gent que parlava en euros

i gent que parlava en pesetes.

També parla de monedes antigues.

La Carmen sap, fins i tot, on van anar a parar els diners robats.

Diu que el Francis i el Candi es van repartir el botí a mitges,

un milió i mig de pesetes per a cadascú.

Explica que el Francis es va gastar la seva part en pocs dies

i que va provar de aconseguir més diners.

A més a més explica que el Francis li va fer un regal al seu pare,

que havien plantejat fer un excursió a Sevilla,

que al final no van anar a Sevilla, sinó que van anar a Peníscola.

O sigui, el Francis va anar amb la Juli a Peníscola,

que a Peníscola va intentar fer un robatori

i el Francis li va pegar una païissa.

Però això no és el més sorprenent.

La Carmen, la mare de la Juli, aporta una altra dada important.

Ella no és l'única persona que està al cas d'aquesta història.

I després també explica que tot això que ens està explicant,

el mateix dia o el dia següent,

li vaig explicar a un policia jubilat que coneixia del barri,

que havia treballat a la comissaria de la Polícia Nacional de Santa Coloma.

Per tant, tenim un testimoni de referència,

que ens anomena un altre testimoni de referència,

amb l'aventatge de que si localitzem amb aquest policia jubilat,

ens confirmarà o ens excartarà el que ha dit,

i és una persona que no té cap interès en la causa.

Els investigadors no els costa gaire localitzar el policia jubilat.

El seu testimoni es considera força rellevant.

En aquest cas, al final, no tenim cap element científic

i indubitatiu dels fets,

no tenim cap participant directe a viu que pogués declarar,

i al final tots els testimoni són de referència.

En el testimoniatge d'aquesta senyora de la senyora Carmen,

potser podria haver-hi una petita sospita,

és que vol excolpar la seva filla,

però el que explica té totalment veracitat,

però si el que ens explica a aquell senyor

és el mateix que ens està explicant aquesta senyora.

El policia és un bon amic de la Carmen.

Fa anys que es coneixen i som veïns,

i, efectivament, reconeix que la mare de la Juli

li va explicar als fets un parell de dies després del robatori.

Després, una altra, li vam agafar una declaració

i ens va explicar que li havia dit a la senyora que ho denunciés,

que la Juli anés a la policia, que ho denunciés,

tant ella, la Carmen, com la Juli,

van decidir que no volien denunciar,

i llavors el Polició Nacional ens va dir

que ell ho va comunicar als seus companys de la comissaria Santa Coloma,

de la Polició Nacional, i... i no en sabem res més.

És a dir, que un parell de dies després de l'atracament,

la Polició Nacional va tenir coneixement dels fets.

Què va passar amb aquesta informació és un misteri.

El policia jubilat diu que no sabria identificar la gent

a qui va transmetre la informació,

però per als investigadors la situació és comprensible

i el testimoni de la gent jubilat igualment té molt pes.

En aquestes situacions de veïns de barri,

de persones que es coneixen, que des de fa molts anys,

que una d'aquestes persones pot estar a la desgràcia

de que una filla seva és drogodependent,

vés a saber si la senyora Carmen explica això

i tampoc no li dona massa importància,

perquè el millor la Juli sempre estava ficada en problemes.

Són qüestions que les vivències, en aquell moment,

són les que són i no les jutgem.

És el que va passar i que ens va anar molt bé.

El que va aportar aquest home va ser una mica a tancar el cercle.

Llavors diríeu-vos, ostres.

El cas, aquesta gent cama,

està arribant al final d'una manera òptima.

Des del punt de vista dels Mossos, la resolució és favorable,

però no tothom en té la mateixa opinió.

Ja arribarem.

L'endemà de la detenció, la Juli i la seva mare Carmen

declaren en seu judicial confirmant punt per punt

el que han dit els agents a la comissaria.

El jutge descarte que la Juli hagi participat en els fets

i la deixa en llibertat.

Per la seva banda, Francis Martel, els jutjats, ho negue tot.

Diu que no recorde què va fer la nit del 21 al 22 de juny,

però que no va anar a la masia de Can Quintana.

El jutge decreta que queda impresionat de forma preventiva.

I el mateix dia, els Mossos es corcollen casa seva.

Els agents hi troben un recipient de plàstic transparent

amb 12 monedes de 100 pctes comemoratives

del Campeonat Mundial de Futbol Espanya 82.

Un altre recipient de plàstic amb 5 monedes dins,

una de 20 rals de l'any 1850,

i diverses monedes de 5 pctes antigues de finals del segle XIX.

També hi ha un billet antic de 100 pctes

i una màscara de gas o pintura.

Els agents no descarten que pugui ser la màscara

que, en la seva declaració informal,

Candido Caballero va descriure com d'una calavera.

El que no hi troben són les sabatilles esportives

que la Juli va declarar que el Francis duia la nit de l'atracament.

Si us recordeu, en la primera inspecció a la masia de Can Quintana,

el mateix dia dels fets,

la policia va detectar que algú havia deixat una petjada

a sobre d'unes restes de sabó en pols.

Ara, amb la declaració de la Juli,

els investigadors tenen un rastre per seguir,

la descripció de les sabatilles on les havia comprat

i quan li havien costat.

Els Mossos comencen a recórrer les botigues d'esports

pròximes a l'estació del metro de Fondo de Santa Coloma.

Tens una empreta d'actilar, tu pots anar a una base de dades

i dir-te qui identifica, però una petjada no,

perquè no hi ha una base de dades a on comparar-la,

però si tens una bamba candidata,

o sigui, la petjada o trobes la sabatia esportiva,

o un el mateix model, la científica que fa,

sabent el número, se li demana al senyor aquell

que ens tregui el model i del número,

es fan fotografies de la bamba que està a la botiga

i amb la sola de la sabatia esportiva de la botiga

es compara amb la petjada que hi ha al sabó o aquell que havíem dit.

Perquè ara sí, hi ha un candidat amb què comparar.

Llavors, això té un pic aquí, això té un dibuix aquí,

que evidentment a vegades ja és, a simple vista,

que observes que el dibuix i la petjada són idèntics.

I aquest és el cas, la sola coincideix al 100%.

Les declaracions de la Juli, la seva mare Carmen i el policia jubilat

es converteixen en element decisiu per portar a judici Francis Martell.

El 12 de juliol del 2005, un any i 8 mesos després de la mort de l'Angelet,

l'Audiència de Barcelona jutge Francisco Martell

pels fets de Can Quintana.

La fiscalia demana 20 anys de presó, 17 per assassinat

i 3 mesos per robatori amb força en una casa habitada.

Martell admeta ara que la nit del 21 al 22 de juny

va pujar fins a la Masia, juntament amb candido caballero,

però segura que anava molt drogat i que no va entrar a la casa.

Afirmar que es va quedar al cotxe mentre el seu company

assaltava el mas i maltractava l'Angelet.

Diu que es va quedar adormit a dins del vehicle

i només reconeix que quan caballero ja havia com és el robatori,

tots dos van marxar de la finca amb el Volkswagen Golf,

que va anar a abandonar al mig del camí.

D'aquesta manera, Martell recorre a l'estratègia

de tribuir els fets al seu col·lega mort.

La defensa endemana la lliure absolució apel·lan

a la presumció d'innocència.

El principal punt de controvàrcia al judici

és precisament la participació de Francis Martell en els fets,

perquè ara la Juli, la parella,

és desdiu de la seva declaració inicial.

La Juli diu que tot el que sabia sobre l'assalt a Can Quintana

era perquè ho va veure a la tele

o pel que es comentava per Santa Coloma

i atribuèixer algunes de les seves contradiccions

a la pressió exercida per la policia durant l'interrogatori.

Davant aquest canvi en les declaracions,

l'acusació demana que es llegeixin a la sala

els testimonis inicials de la Juli,

tant a la comissaria com davant del jutge i instructor del cas.

La fiscalia defensa que les seues primeres declaracions

inclou en informació que només podria haver obtingut

a través d'una persona que hagués participat en els fets.

I recalque que no hi ha hagut possibilitat

que detalls com aquests hagin transcendit els mitjans de comunicació.

A quins detalls es refereix?

L'acusació sobrenya que la Juli sabia que a Can Quintana no hi havia llum

i que els lladres van fer servir un encenedor

per poder il·luminar-se més pel més,

que va declarar que el Francis li havia explicat

que havien perdut aquest encenedor

i que va relar-te l'accident que els dos assaltants

havien tingut amb el Volkswagen Golf.

Això pel que fa al que la Juli

s'havia a partir de les explicacions del nòvio.

Però l'acusació també sobrenya altres detalls

que demostrarien que la declaració de la Juli

no estava basada en el que havia sentit explicar al carrer i a la tele.

Un dels elements clau són les sabatilles esportives

que ella mateixa va declarar que havia regalat a Francis Martell.

Llavors això va ser molt interessant

perquè ens va ubicar al Francis en lloc dels fets.

L'acusació també insisteix en el fet

que la Juli ho va explicar tot a la seva mare

i que el relat de la Carmen coincideix força

amb el que el candidó caballero

va relatar als Mossos en la seva declaració informal.

Per si no n'hi hagués prou,

el policia jubilat aquí la Carmen ho va explicar tot,

ho confirme davant el jutge, el cas que he de visc per a sentència.

Pocs dies després es fa publicar el veredicte.

Fallamos, que debemos condenar y condenamos a Francisco Martell,

como autor criminalmente responsable de un delito de asesinato

a la pena de 17 años de prisión.

Que debemos condenar y condenamos a Francisco Martell

como autor criminalmente responsable de un delito de robo con fuerza

a la pena de tres años de prisión.

En els fets probats, la sentència recull aquestes consideracions

sobre el giro en les declaracions de la Juli durant el judici.

Al margen de las razones que condujeron al cambio de su declaración,

que dan la sensación de ser una muestra de pavor

y de dependencia sentimental del acusado,

la realidad es que se comprobó que todo lo que dijo en sede policial

y de instrucción se corroboró por parte de su madre

y de otro testigo al cual recurrió la madre.

La sala concluye, sin ningún tipo de reserva,

que la declaración permite por vía indirecta

llegar a un convencimiento de que los hechos

se produjeron tal como lo relató.

També ha señalé la importancia que una tercera persona, la Carmen,

va explicar en seu policial i judicial

el que li havia confessat la seva filla

i que tots dos relats coincideixen

i vol subrayar un fet que podria haver canviat i força

el curs de la investigació.

Carmen acudió després a un vecino agente de policia

en situación de inactividad,

que también lo ratificó en el juicio,

que a la vez lo trasladó a alguno de los agentes

de la comisaría de su población.

De lo que se infiere, una lamentable descordinación

entre cuerpos policiales,

pues de haberse dado cuenta a los Mossos de Esquadra

que llevaban la investigación,

podría haberse abreviado la investigación

y obtener más evidencias.

La defensa de Francisco Martell

recorre el cas davant el Tribunal Suprem,

elegant que, amb la declaració de la testimoni,

no n'hi ha prou per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'acusat.

I el 12 de gener, el 2006,

al voltant de tres anys i mig després de l'escala a Can Quintana,

l'alt Tribunal es pronuncia.

No a lugar el recurso de casación,

formulado por Francisco Martell,

contra la sentencia que lo condenó

por los delitos de asesinato y robo,

dictada por la sección sexta de la Audiencia de Barcelona.

El Tribunal considere que, durant el judici,

es van presentar nombrosos indicis

que, si ve per separat, no són concluents,

en conjunt demostren la participació de Francisco Martell

en la sala a Can Quintana

i en la pallissa que va acabar causant la mort a l'angelet.

I el Suprem confirme, punt per punt,

la sentència de l'Audiència de Barcelona,

que considere Francisco Martell

autor d'un delicte d'assesinat

i un derrobatòria en força

i que el condemne ha 20 anys de presó.

Martell acabarà de complir la condemna

el novembre d'aquest any.

La rumorologia va tenir molt a veure

en la mort de l'Àngel Vila, l'angelet.

Corrie l'abrama que tenia un tresor amagat a Can Quintana

quan, en realitat, hi guardava 18.000 euros.

La rumorologia, la mala sort,

la descordinació policial i la maldat.

Gràcies per escoltar-nos. Tornem-te'n aviat com puguem.

Crims, guió, Sílvia Comet,

coordinació, Lídia Uriols,

revisió de guions, Ima Falcó,

producció, Núria Aventura i Sandra Novillo,

muntador musical, Sergi Cotillas,

direcció artística, Dolors Martínez,

direcció, guió i presentació,

Carles Porta, amb les veus de Catalunya Ràdio.

No controlo a mi.

I have my fears.

But they do not have me.

Walking through the undergrowth.

To the house in the woods.

The deeper I go, the darker it gets.

I peer through the window.

Knock at the door.

And the monster I was so afraid of.

Lies curled up on the floor.

It's like a baby born again.

I cry until I laugh.

I cry until I laugh.

Flashbacks coming in every night.

Don't tell me everything's alright.

When I allow it to me,

it has no control over me.

I know my fear.

So it doesn't know me.

I'm walking to the undergrowth,

to the house in the woods.

And deeper I call,

the darker it gets.

I peer through the window,

knocking at the door.

And the monster apples,

so afraid of.

Lies curled up on the floor.

Just like a baby boy.

I cry until I laugh.

I cry until I laugh.

I cry until I laugh.

I cry until I laugh.

Machine-generated transcript that may contain inaccuracies.